Una altra Taca d'Oli

Em sap greu tornar a insistir en el tema, però la paraula és l'únic mitjà que tinc per defensar-me.

És obvi que aquest interès tan desmesurat que té la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Empar Pont, pel nom de Taca d'Oli resulta sospitós, i fins i tot l'entenc: les meves declaracions als mitjans de comunicació no li van agradar i no les va rebatre perquè eren certes i hi havia testimonis. Però aconsellada per l'alcalde, Lluís Miquel Pérez, he intentat parlar amb ella tres vegades, però no només ha refusat l'oferiment sinó que m'insulta públicament (hi ha testimonis). Sempre he consultat el senyor Pérez i és ell qui em va dir, tan bon punt Empar Pont va prescindir de mi, que el nom era meu i podia portar-lo on volgués. De tot plegat, qui queda malmès són les dues ciutats: Reus i Vila-seca, perquè és absurd que, sent tan properes, tinguin el mateix nom per a la mateixa cosa. La lògica portaria que Reus mantingués el nom que ja va dur l'any passat: Festival de Poesia de Reus. ¿Per què canviar-lo altre cop? ¿No us sona estrany l'amor a Taca d'Oli que té Empar Pont? Festival de Poesia de Reus és un nom que li escau molt més, a la ciutat, ja que, tal com va dir la mateixa regidora, vol potenciar els poetes locals.

Defenso el nom perquè el va inventar algú de la meva família i perquè ara no representa el que era. Així doncs, Taca d'Oli no representa cap ciutat sinó una manera de dirigir un festival de poesia. Taca d'Oli de Reus no té res a veure com era, mentre que a Vila-seca es manté la mateixa línia i fins i tot alguns actes emblemàtics. Davant d'això, ¿qui és més lògic que canviï? ¿I si el proper regidor de Cultura de Reus té més criteri i decideix prescindir del nom?

Voldria fer notar l'abús de poder de la senyora Pont, que utilitza una regidoria i, sembla, diners públics per anar en contra meu, més que anar a favor d'un festival, pel qual denota poc interès: si mireu la pàgina web de la regidoria de Cultura hi ha tots els festivals de Reus menys el de poesia. En aquests moments, el Síndic de Greuges se'n fa càrrec. Quina llàstima malbaratar la literatura d'aquesta manera! Empar Pont podrà dir que tot ho ha fet legalment. Cert. Però hi ha una cosa que es diu ètica, i, en aquest cas, sembla que se n'oblidi.