cultura

La contra

El savi Amigó i el candidat Soro

La revista ‘Lo ViOlí' del Priorat presenta al Centre de Lectura de Reus el número en què ha dedicat un ampli reportatge a la trajectòria de Ramon Amigó

La revista Lo ViOlí, escrit així perquè el títol fa referència als dos productes de la terra per excel·lència que té el Priorat, ha dedicat un reportatge de l'últim numero al savi Ramon Amigó tal com s'espera d'una revista gestada en un centre d'estudis, en aquest cas el Centre d'Estudis del Priorat. Els centres d'estudis locals acostumen a produir serioses, austeres i excel·lents publicacions que a vegades fan l'efecte de ser els últims mohicans de la cultura autòctona, els que es resisteixen a perdre el plaer de fer passar els dits per unes planes gruixudes i a vegades setinades on tenen cabuda gran varietat de gèneres i temàtiques. És difícil que fullejant una d'aquestes revistes no t'enganxi un o més dels seus articles.

Això ho pensava la cronista divendres passat a la sala d'actes del Centre de Lectura mentre esperava que acabés de parlar el president de la secció de geografia i història de l'entitat, l'incombustible, entusiasta i incansable Quim Besora, el qual explicava al públic les raons d'haver convidat els responsables de Lo ViOlí a presentar el número de la revista dedicat al savi reusenc. Va ser un acte que va aplegar admiradors de l'obra d'Amigó, amics i deixebles i companys del savi en la seva entrega als estudis de toponímia i onomàstica, com l'Eugeni Perea de Riudoms o el Ferran Jové de les Borges del Camp. Un camp, aquest de la toponímia i l'onomàstica, que també està en vies d'extinció perquè s'està la mar de bé a casa fent amics virtuals a dojo per internet i fa molta mandra, però molta, posar-se les xiruques, agafar la motxilla i anar pels pobles a parlar amb la gent per saber com i de quina manera diuen les coses i, en conseqüència, com i de quina manera veuen el món. Sort que persones com Coromines, Iglésies, Amigó, Perea, Jové i Jassans, entre molts altres, tots ells exponents clars de totes les resistències culturals, han gastat molts parells de xiruques perquè tinguem el país, sobretot les comarques meridionals, ben cartografiat de noms de lloc i de persona. Això va ser molt resumit el que va dir, i amb millors paraules, és clar, l'escriptor Xavier Garcia, responsable del reportatge dedicat a Amigó de Lo ViOlí i de la lloa del savi que va fer a Reus. I el savi què? Doncs als 86 anys cada vegada sembla més divertit per tot el que veu al seu voltant. Va donar les gràcies a tort i a dret i va fer gala de la gran memòria que encara serva per recordar, per exemple, que va tenir una relació epistolar i telefònica fa sis anys amb Eduard Barceló, del Centre d'Estudis del Priorat, quan buscava pous de gel per la comarca. Pous de gel! Preciós.

Quan va acabar l'acte, la cronista es va apropar a alguns membres de l'establishment cultural de Reus per saber com s'havia rebut la notícia que Quimet Soro serà el regidor de Cultura si CiU guanya les eleccions municipals. Doncs es petaven de riure, els poca-soltes! Res contra el Quimet, que segur que és una persona simpatiquíssima, però s'esperava alguna cosa més del “govern dels millors” de Perllicer. A vegades, triar l'eslògan abans que les persones fa caure els polítics en cruels paradoxes. Però res, Quimet, tu tranquil i fes la teva, que aquests de la cultura de Reus són uns perepunyetes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.