Un tren especial entre Barcelona i Portbou portarà dissabte antics exiliats a reviure l'èxode del 1939

El Memorial Democràtic organitza un acte d'homenatge al coll dels Belitres

El tren, organitzat pel Memorial Democràtic, portarà a Portbou unes 260 persones, però l'acte s'espera que sigui multitudinari amb gent arribada per altres mitjans. A les 11 està previst que tots els assistents, des de l'estació, refacin a peu (també hi haurà servei d'autobús) el costerut trajecte de tres quilòmetres que separa el poble del coll dels Belitres. Entre Barcelona i Portbou, el comboi s'aturarà només a Girona, on pujaran el conseller d'Interior, Joan Saura, i altres autoritats. Entre els expedicionaris hi haurà noms que, tot i no ser coneguts, són els dels autèntics protagonistes de la jornada, com Benita Moreno, Amadeo Gracia, Josep Prats, Montserrat Julio o Josefina Piquet. Tots van haver d'exiliar-se, alguns quan encara eren uns nens.

Segons el secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, l'espai commemoratiu que s'inaugurarà al coll dels Belitres pretén ser «un record viu per a totes les generacions».

L'alberg Benjamin

L'alcalde de Portbou, Antoni Vega, va destacar que la creació d'aquest espai memorial «integra el municipi en un circuit transfronterer de recuperació de la memòria europea, amb poblacions com Banyuls, Elna, la Jonquera o Ribesaltes». Vega també va destacar que el projecte de l'alberg Walter Benjamin, adreçat tant a estudiosos d'aquest intel·lectual jueu que va morir al poble com a refugiats de tot el món en estades periòdiques, està pendent de la concessió de les subvencions europees.

Exposició al Mume

En el marc de la recuperació de la memòria històrica, el Museu Memorial de l'Exili (Mume) de la Jonquera obre avui l'exposició temporal Sumaríssim 1939-1954. 70 anys dels primers consells de guerra a les comarques gironines. organitzada amb l'Arxiu Històric de Girona, l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, amb la col·laboració del Consell de l'Alt Empordà i l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme. La mostra es pot visitar fins al 28 de juny.

Símbols franquistes

dani vilà

L'associació de familiars de represaliats pel franquisme ha enviat una carta a l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, reclamant al consistori que retiri les plaques franquistes que hi ha al cementiri de la ciutat en compliment de l'anomenada llei de la memòria. La seva presidenta, Aïda Lorenzo, qualifica d'«humiliant» la presència d'aquestes plaques i les banderes falangistes que sovint hi posen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona