Josep Fontana analitzarà a fons l'ofici d'historiador en la Càtedra Ferrater Mora de la UdG
És l'intel·lectual convidat a un seminari pel 20è aniversari d'aquest organisme
D'exemples de rigor històric i de fluïdesa narrativa, afortunadament no en falten en la historiografia catalana. Cosa més estranya és que aquestes dues virtuts coincideixin en un mateix historiador, fet que sí que es dóna en el professor Josep Fontana (Barcelona, 1931), autor d'una prosa contundent i alhora amena que acosta la història al lector no especialitzat sense que se'n senti la qualitat acadèmica. Un historiador que es fa llegidor i amè.
Deixeble de Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives, influenciat inicialment per, entre altres, Pierre Vilar i la historiografia marxista, Fontana, actualment professor emèrit de la Pompeu Fabra (UPF) és un dels grans referents de la historiografia catalana actual, amb algunes obres que ja han esdevingut clàssics de lectura obligatòria per als estudiants d'història de totes les universitats del país, com ara La crisis del Antiguo Régimen (1979); Historia, análisis del pasado y proyecto social (1982) i La història després de la fi de la història (1992).
El programa del seminari que dirigirà entre el 15 i el 19 de juny es divideix en deu apartats temàtics que inclouen una proposta de nous camins per a la història de Catalunya, una anàlisi de diferents períodes històrics de l'Espanya contemporània, la història d'Europa i la crisi planetària dels inicis d'aquest nou segle. El seminari culmina amb una proposta de reflexió titulada, amb el to de provocació intel·lectual característic de Josep Fontana, Per a què serveix un historiador?
Les sessions es faran a la sala de Graus de la Facultat de Lletres, al campus del Barri Vell, i l'assistència al seminari, que costa 40 euros (amb descomptes per a estudiants) podrà ser reconeguda amb crèdits de lliure elecció.
Vint anys de privilegi per a Girona
Una repassada a la llista d'intel·lectuals que han passat per la Càtedra Ferrater Mora permet adonar-se de la importància que ha tingut aquesta cita anual del calendari universitari gironí per acostar a la ciutat alguns dels pensadors més destacats de la segona meitat del segle XX a escala mundial. Encara es recorda l'expectació ciutadana que va generar l'any 1992 la presència d'un personatge com ara Noam Chomsky, que encapçala una llista de figures més mediàtiques (sense que això desmereixi la seva talla), com el mateix Ferrater Mora (1989), Leonardo Boff (1997), Alain Touraine (1998), Theo Angelopoulos (2000) i Michael Nyman (2006). Al seu costat, altres figures potser menys conegudes en general però de tanta o més rellevància intel·lectual: Lluís Santaló (1991), Miquel Batllori (1992), Eric Hobsbawn (1993), Edgar Morin (2002), Mario Bunge (1995) i Ilya Prigogine (1993). Tot un luxe que té la continuïtat assegurada l'any vinent amb la presència de la científica nord-americana Lynn Margulis.