El bisbe s'encomana a Déu i Tresserras, a la llei en el litigi per l'art sacre de la Franja

Les obres han estat fins ara del bisbat de Lleida. El bisbat les vol entregar a Barbastre-Montsó obeint les ordres dels tribunals vaticans. Però les obres estan catalogades com a bé patrimonial de la Generalitat, dins de la col·lecció d'art sacre del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, cosa que, amb la llei del patrimoni cultural a la mà, obliga el govern català a tutelar la seva integritat.

Aquesta era la situació quan ahir al matí es van reunir en junta anual ordinària els membres del consorci que regeix el destí del Museu de Lleida i de les obres d'art que hi tenen cabuda: bisbat, Generalitat, Ajuntament de Lleida, Diputació de Lleida i Consell Comarcal del Segrià. Sobre la taula de la reunió hi havia un assumpte espinós: la carta que el bisbe de Lleida, Joan Piris, ha fet arribar al conseller Joan Manuel Tresserras demanant permís a la Generalitat per poder entregar les obres reclamades al bisbat de Barbastre-Montsó, tal com han ordenat els tribunals vaticans.

Petició rebutjada. Després de la reunió, el conseller Joan Manuel Tresserras va comparèixer davant dels periodistes i va tornar a invocar, en nom del consorci del Museu de Lleida, els tres arguments que marquen fins ara la posició catalana en aquest afer: la «legitimitat» d'una col·lecció d'art reunida pel bisbat de Lleida al llarg de més d'un segle per mitjans legals i en l'exercici de les seves competències sobre les que llavors eren les seves parròquies; la «unitat» de gestió de la col·lecció a què obliga la llei catalana de patrimoni, i l'obertura a una sortida negociada amb Aragó que permeti compartir la gestió i l'exhibició de les obres sense contradir els dos punts anteriors. Tresserras va dir que respectava la posició del bisbe Piris, però es va negar a entrar a comentar la carta que aquest li havia enviat demanant-li permís per cedir les obres. «És una comunicació per escrit i, per tant, la respondré per escrit», va afirmar el conseller, que tenia el bisbe assegut a la mateixa taula d'autoritats, a no pas més de cinc metres.

EL DIFÍCIL PAPER DEL BISBE
Piris, visiblement incòmode, va intervenir davant les preguntes dels periodistes només per aclarir que la carta l'havia escrit perquè hi està obligat. «He d'acatar allò que em manen i punt», va deixar anar, sec. «I, si no m'ho permeten [entregar les obres de la Franja a Barbastre-Montsó], doncs tampoc sé què més hi puc fer», va dir.

Fins al dia d'ahir, el bisbe Joan Piris havia evitat fins allà on va poder entrebancar-se en aquest espinós assumpte. Va prendre possessió del càrrec el mes de setembre amb una subtil referència al cas [invocant a la submissió dels homes a la justícia divina per davant de la terrenal, cosa que podia llegir-se com una aposta per fer cas de les resolucions vaticanes] i preguntant-se en el Full Dominical si valia la pena ocupar massa energies en un litigi que no serveix per estendre l'Evangeli. Però des de llavors ha rebutjat totes les peticions d'entrevista que li han demanat, amb l'excusa que encara vol posar-se al dia de la situació i les inquietuds de la seva diòcesi. Finalment, el bisbe Piris ha actuat tal i com el Vaticà esperava que ho fes, reclamant al Museu de Lleida que entregui les obres a Barbastre-Montsó. Però també ho ha fet com ho esperava la Generalitat i la resta de membres del consorci del Museu: acatant, almenys de moment, la negativa d'aquest organisme a fer-ho. «Confia que els membres del Consorci escoltin la seva petició i entreguin les obres?», li va preguntar una periodista. «Jo confio en Déu», va tallar el bisbe.

ARAGÓ, PER LA VIA PENAL
La reunió del patronat del Museu de Lleida no va passar desapercebuda a Saragossa. Poc després que Tresserras i el bisbe Piris acabessin la seva compareixença a Lleida, el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, va fer una declaració institucional en què va lamentar que el Museu de Lleida continuï sense voler obeir les resolucions vaticanes i els seus dirigents estiguin allargant el litigi. A més, Iglesias va anunciar que els serveis jurídics del seu govern s'han posat a treballar en una demanda penal contra els membres del consorci per tres suposats delictes: apropiació indeguda, obstrucció a la justícia i prevaricació. Els membres del consorci són, a més del conseller Tresserras i el bisbe Piris, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, el president de la Diputació, Jaume Gilabert, i el president del Consell Comarcal del Segrià, Ricard Font.