Unes obres de pavimentació posen al descobert un antic refugi de la Guerra Civil a un nucli de la Secuita
L'espai, trobat al centre de Vistabella, s'estudiarà abans de tornar a tancar-lo
Dilluns passat els treballadors de les obres de pavimentació i renovació dels serveis dels carrers del centre de Vistabella van descobrir l'antic refugi dels veïns del nucli durant els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola. La galeria, de fet, ja s'havia trobat fa anys durant les obres d'instal·lació del clavegueram, però no s'havia deixat constància de la seva existència a al consistori. Membres de l'Ajuntament i l'historiador Josep Sánchez Cervelló, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), van visitar dimarts l'espai per tal d'analitzar-ne la importància. «En farem un inventari i un plànol abans de continuar amb les obres, ja que és molt difícil de conservar», va assenyalar l'alcalde de la Secuita, Eudald Roca.
Claus per als llums
Es conserven prop de quaranta metres de la galeria, que passa per sota d'alguns habitatges del centre del nucli. De fet, segons han explicat alguns veïns que ja residien a Vistabella durant el conflicte bèl·lic, l'entrada es feia pel jardí d'un dels habitatges, i disposava d'una sortida en una altra banda del municipi. Les característiques del terreny on es va excavar, però, han fet que part del refugi hagi quedat impracticable. A l'interior de la galeria sí que encara es conserven claus a les parets que els veïns feien servir per penjar-hi els llums d'oli.
Aquest refugi és l'únic que s'ha localitzat en el terme de la Secuita, on durant la darrera etapa de la Guerra Civil es van traslladar diversos refugiats procedents d'altres punts de l'estat o de les ciutats properes, com ara Tarragona i Reus. Segons Sánchez Cervelló, pràcticament tots els pobles de l'àrea tenien refugis antiaeris com el descobert a Vistabella.
Espai per a parts
La descoberta de la galeria, de la qual en els propers dies s'elaborarà un plànol per conservar-lo a l'Ajuntament, ha fet que alguns dels veïns que el van fer servir durant els bombardejos hagin compartit les seves experiències. L'Onofre Martí, que viu a l'habitatge a tocar del punt on s'ha localitzat el refugi, es va veure obligat a amagar-se a la galeria quan tenia tretze anys. «Ens hi reuníem una dotzena i mitja de persones, i ens il·luminàvem amb olis de llum o cremant avellanes i ametlles», explica. El refugi, segons comenta, es va excavar aprofitant una mina d'aigües brutes que feia servir una fàbrica de licors de la zona, fet que explica que el sostre de la galeria tingui forma triangular. Al refugi es va preveure també una petita galeria independent per tal d'oferir un espai privat a una veïna del nucli que aquells dies estava a punt de donar a llum.
