MANUEL PÉREZ BONFILL
ESCRIPTOR
«Jo no faig llibres, simplement escric»
Professor durant quaranta anys de llengua i literatura a l'institut de batxillerat de Tortosa –ell es nega a anomenar-lo Joaquín Bau–, Manuel Pérez Bonfill (Tortosa, 1926) ha deixat empremta en molts dels seus alumnes i n'ha tingut de cèlebres, com ara el poeta Albert Roig o els actors Pere Ponce i Sílvia Sabaté. Impulsor, al costat de Zoraida Burgos, Gerard Vergés o Jesús Massip, de la revista cultural Geminis en els anys 60 i del grup artístic Macla 65, amb Frederic Mauri i altres, Pérez Bonfill continua sent un escriptor incansable, amb molta obra escrita però molt poca de publicada. Entre el seu últim llibre El carrer de només un i el que ara li ha editat Pagès, Abusos del ritual, hi ha vuit anys de diferència. Molt de temps, no?
–«Jo escric. No faig llibres. Simplement vaig escrivint amb una certa lentitud i segons les circumstàncies de cada moment, i quan tinc prou material per publicar un llibre no sé anar a les editorials a vendre'l. No ho sé fer. Sempre són els altres els que ho fan per mi. En aquest cas també ha passat així.»
–Abusos del ritual és un recull de relats. De què parlen?
–«L'he dividit en tres grans blocs. El primer i més important es titula «Passar comptes» i el rerefons és una constant en la meua obra: el xiquet que va viure la guerra i va perdre la innocència. Puc dir que passo comptes amb l'església, la guerra i la presó. Després hi ha un bloc en què escric sobre grafits. M'atrau això del grafit per allò que representa d'expressió popular d'algú. I finalment hi ha un tercer bloc de contes infantils.»
–Són contes inconnexos?
–«No, sempre hi ha un fil conductor, una coherència interna. Quan escric no em proposo fer un llibre determinat, però arriba un moment que descobreixo un denominador comú entre diversos escrits i els uneixo.»
–S'ha proposat mai fer una novel·la?
–«No sóc un escriptor de novel·les i és fals que la novel·la estiga en la primera divisió de la lliga literària. Hi ha grans escriptors com ara Borges que no han escric mai cap novel·la.»
–Vostè ha escrit també poesia i teatre. En quin gènere se sent més còmode?
–«En la prosa. M'agrada fer poemes però no m'agrado com a poeta. Crec que em falta l'element líric.»
–Escriu per a vostè mateix o per als demés?
–«Escric perquè m'agrada fer-ho. Perquè vull. No m'agrada que els altres no em llegeixin, però tant me fa, perquè ho continuaria fent. Ara, també és veritat que sóc més lector que no pas escriptor. He dedicat més temps en aquesta vida a la lectura que no pas a l'escriptura.»
–Què en pensa de la situació actual de la literatura de les Terres de l'Ebre?
–«No tinc un criteri bo, perquè no els llegeixo i no els conec, però m'admira com hi ha autors i autores capaços d'escriure i publicar un o dos llibres a l'any. També penso que aquí estem massa tancats per la geografia, per l'Ebre, i al final el riu ens ofegarà. No es pot estar parlant sempre d'un mateix.»
–Ara el volen proposar com a candidat per a la medalla de Sant Jordi. Com ho veu?
–«És cosa d'exalumnes que m'estimen molt i estic content que ho facen, però aquesta medalla no va amb el meu tarannà.»
–Com a exprofessor de l'IES Joaquín Bau, què en pensa de la polèmica per la nova línia d'ESO?
–«Durant molt temps ha estat l'únic institut en molts quilòmetres i hi han passat alumnes importants com ara Ricard Salvat. Hauria de conservar aquesta primogenitura per tradició històrica, sense que això signifique menystenir cap altre centre. Les autoritats locals no tenen vergonya per no haver donat prou suport a la tradició d'aquest institut.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
