Sardansa

Per als qui vegin l'ampolla mig buida, la nit va ser un pèl freda (de temperatura, d'atmosfera...). Per als qui vegin l'ampolla mig plena, un públic prou nombrós no es va perdre el tradicional concert de sardanes i música per a cobla del festival de Peralada. Cadascú que vegi l'ampolla com vulgui, però el que no es pot discutir és que la vetllada va tenir una pila d'ingredients artístics del tot agradables. El concert va arrencar trepidant, gràcies a la cavalcadora Costa Brava d'Agustí Borgunyó que va brodar la cobla Ciutat de Girona. A la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, que va engaltar mig adormida la Giverola de Juli Garreta –l'única taca negra de l'actuació–, li van ploure un munt d'aplaudiments per una de les dues estrenes de la nit, Narcís Monturiol i l'aventura de l'Ictineu, de Marc Timón, profundament inquietant. La primera part del concert va finalitzar amb una joia de la interpretació –la segona estrena–, Pinya de Rosa de Jordi Molina, amb les dues cobles perfectament conjuntades. Ja a la segona part, la música va cedir part del seu protagonisme a diferents coreògrafs i ballarins de tendències i estils variats que obren un nou horitzó en el món de la sardana que cal seguir explorant. De la delicadesa –previsible, sí– de l'Esbart Dansaire de Rubí al desafiament femení de la companyia de Carles Ibáñez, sense passar per alt el magnetisme urbà del Col·lectif Pops, el maridatge –o en diem encreuament?– de sardana i dansa contemporània té i tindrà molt a dir. Ens quedem amb l'elegància visceral de Cesc Gelabert, que va penetrar deliciosament l'Enyor de Ricard Lamote de Grignon.