Els Pirineus visitats

Des del 1998, i en freqüències de dos anys, són convocats els Col·loquis d'Estudis Transpirinencs, alternant ara una convocatòria a Núria i l'altra en diversos llocs dels Pirineus (Areny de Noguera, 2007; Salardú, 2011). El resultat de les aportacions és publicat en uns acurats i gruixuts annals de nom Ibix pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, iniciadors dels col·loquis, l'organització dels quals ara rau en l'Institut Ramon Muntaner. Cada convocatòria s'organitza sota una temàtica concreta, que en la suma conforma ja un corpus de coneixement realment remarcable. Els darrers de Salardú, sota una atractiva proposta: Els Pirineus visitats: del segle XVIII a l'actualitat, amb 22 aportacions de diferent autoria. Tema que ha permès conjugar realitats històriques molt diverses fins a tractar de temes d'actualitat. Una constatació que sura en diversos estudis és la descoberta dels Pirineus, en diversos vessants, des de les mateixes muntanyes a partir de l'interès botànic, paisatgístic, excursionista o alpinista, fins al descobriment i la valoració del patrimoni medieval, per exemple en conjunts tan significatius com els de la Vall de Boí, que s'ignoraven en el qüestionari del 1789 recollit per Francisco de Zamora.

Pirineus descoberts s'entén des de fora quan restaven molt lluny de les planes i les capitals. 53 hores es trigava per anar de Barcelona a la Vall de Boí a mitjan segle XIX. Viatgers francesos que també s'afanyaren a trepitjar la serralada, travessant una frontera humanament molt més desdibuixada quan les comunicacions no eren mecanitzades. La descoberta continua en el present vers el passat a través de fons fotogràfics o de les històries i el patrimoni, per arribar a propostes de present centrades en la cooperació transfronterera.