Les cartes de Lacuesta i Kawase, i més participació catalana
Isaki Lacuesta presentarà a la secció oficial del pròxim festival de Sant Sebastià, que tindrà lloc a finals de setembre, Los condenados, una pel·lícula de ficció rodada entre el Perú i l'Argentina en què dos ex-guerrillers argentins es retroben, amb la intenció de buscar el cos d'un company desaparegut trenta anys abans. Poc després de mostrar a Sant Sebastià el film, que arriba després de Cravan vs Cravan i La leyenda del tiempo, el cineasta gironí marxarà a Mali per rodar una pel·lícula amb l'artista Miquel Barceló. Avui, però, Lacuesta té una cita amb el festival de Locarno, en què, a la secció no-competitiva Ici et Ailleurs, es projectarà la correspondència fílmica que ha mantingut amb la cineasta japonesa Naomi Kawase, guanyadora del gran premi del jurat al festival de Canes del 2007 per El bosque del luto.
Isaki Lacuesta i Naomi Kawase es van conèixer el mes de març del 2008 al festival de Las Palmas. Poc temps després, com a resposta a una proposta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Lacuesta va enviar a Kawase una carta filmada en què se singularitzen les imatges que mostren Isa Campo, companya del cineasta, quan es desperta. Kawase li va respondre amb una carta en què presenta persones que ella estima, com ara el seu fill i el seu home. El cineasta gironí va enviar-li una nova carta filmada a Banyoles, on va viure la seva infantesa. La japonesa li va respondre amb una filmació en què conversa amb els companys de la seva productora. Aquestes quatre primeres cartes es van projectar al CCCB al setembre de l'any passat durant la trobada entre els dos cineastes, en el marc de Cinergies. El cinema català en diàleg amb..., una proposta del centre cultural i de la Generalitat perquè els cineastes catalans i d'arreu del món comparteixin un espai de creació. Durant els dies d'aquesta trobada, Kawase va visitar Banyoles en companyia de Lacuesta i van filmar-hi unes imatges que, per un problema de l'obturador, no van poder ser ben revelades. El cineasta, però, les considera unes imatges molt belles i misterioses, amb les quals, de fet, va configurar la seva tercera carta, que va ser resposta amb un muntatge de les fotografies que Kawase i el seu fill van fer durant la visita a Banyoles. Lacuesta hi ha afegit una postdata que completa In between days, d'uns 45 minuts de durada.
Pel que fa a la producció catalana, el festival de Locarno també ha acollit Blow Horn, dirigida pel productor Lluís Miñarro, membre del jurat del festival; Absent, un curt de Guillem Asensio (a competició) sobre l'entotsolament d'una dona a partir dels quaranta anys, i, projectat abans en altres festivals i pendent d'estrena, Ich bin Enric Marco, un interessantíssim documental de Santiago Fillol i Lucas Vernal en què Enric Marco, l'home que va inventar-se un passat en un camp de concentració nazi, fa memòria en els escenaris reals i imaginaris de la seva vida.
