JACINTO SAIZ
EXSECRETARI DE LA COMISSIÓ DE PATRIMONI DE GIRONA
«La llei de patrimoni s'ha de reglamentar»
Mestre, graduat social, professor d'educació física i funcionari del Departament de Cultura, ha estat secretari de la comissió de patrimoni des que es va crear i coneix molt a fons la llei, el funcionament de la comissió i els assumptes que s'hi han tractat. S'ha jubilat recentment
Va arribar a Girona fa 44 anys i va ser funcionari, primer, de la delegació de Belles Arts; després, de la delegació del Ministeri de Cultura a Girona, i, més tard, dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat. Va veure néixer la llei del patrimoni del 1993, que coneix i domina a la perfecció i, fins al març, era l'únic secretari que havia tingut mai la comissió de Patrimoni Cultural de Girona.
–Quina valoració en fa, de l'actual llei del patrimoni de Catalunya?
–«És una llei molt bona, que ha estat extraordinària per a Catalunya, tot i que té llacunes, perquè no ha tingut un desenvolupament reglamentari. El problema de les lleis no són les lleis en si mateixes, que són sempre conjunturals, sinó que s'han de reglamentar. El vessant arquitectònic de la llei de patrimoni no està reglamentat, mentre que el vessant arqueològic té una reglamentació exemplar.»
–Per què és tan important el reglament?
–«Desenvolupa i elimina els conceptes jurídics indeterminats, dels quals està plena.»
–Què ho fa que la comissió de Patrimoni de Girona sigui, a vegades, polèmica?
–«Girona és la demarcació catalana amb més patrimoni, amb una gran riquesa medieval, i les reunions de la comissió són de les més problemàtiques, però pels mateixos motius també és una comissió capdavantera a Catalunya i a vegades ha servit de punt de referència. A Girona també som capdavanters en la declaració de béns d'interès local, béns catalogats, gràcies a la tasca ingent dels ajuntaments i dels mateixos serveis territorials.»
–D'on van venir els problemes amb el xalet Tarrús?
–«Si la catalogació com a bé cultural d'interès local s'hagués fet al mateix temps d'aprovar el pla d'ordenació municipal, en què es defineixen les línies d'actuació globals i s'estableix un sostre constructiu, no hi hauria hagut problemes. Si es fa a posteriori, n'hi haurà, perquè s'ha de tenir en compte que una declaració té una afectació important de totes les propietats, dels drets hipotecaris, implica suspensió de llicències, etc...»
–Aleshores, va ser una decisió política, com la de permetre urbanitzar el sector dels horts de Peratallada?
–«Els legisladors no van arribar a preveure una circumstància com la del xalet Tarrús. L'Ajuntament va voler catalogar el que valia la pena, però no va tenir sort. La comissió és eminentment tècnica i no política, però també cal pensar que les seves decisions creen precedents i marcs de referència, en aquest cas per als municipis que decideixin fer catalogacions.»
–Peratallada també va ser un tema estel·lar...
–«El respecte a la competència de l'altre i la reglamentació serviria per evitar molts dels problemes que s'hi tenen, així com l'elaboració d'un pla especial per part de l'Ajuntament. També hauria d'adequar el seu pla especial a la llei actual Besalú, per exemple.»
–A quin nivell són les pressions que han de suportar la comissió i els ajuntaments?
–«Hi ha pressions, s'ha de dir que algunes són lícites, per part dels interessats, i hi ha ajuntaments que en suporten de molt fortes. Cadaqués era i és un municipi que suporta fortes pressions urbanístiques, però les coses s'han anat resolent i el consistori, que al principi era reticent a fer-lo, ha elaborat un pla especial que potser deixa alguna cosa penjada amb pressions de gent, diguem-ho així, influent, però que ha estat exemplar, fins i tot és millor que el pla especial de Girona.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
