«Estem perdent el caràcter dels pobles»

–«Actualment, quan es declara un bé cultural d'interès nacional (BCIN), ja es delimita un entorn de protecció. És un pas endavant. Però hi ha declaracions anteriors en què no hi és l'entorn, i cal posar-se al dia ràpidament. A part d'això, caldria fer una declaració de protecció genèrica per als nuclis d'origen medieval.»

–«En un país com el nostre, amb milers d'anys d'història, els nuclis de població d'origen medieval haurien d'estar tots protegits per norma. Quan un castell està documentat de molt antic, existeixi o no, encara que hi hagi només una paret, aquell entorn d'encastellament que ha format aquell nucli hauria d'estar protegit, i això és molt clar amb les esglésies d'origen medieval. A l'entorn tenia el que s'anomenava primer la sagrera i després la cellera, que era una àrea de 30 passos canònics al voltant de l'església. Aquí han nascut els pobles medievals, que per això tenen aquests carrers estrets i tortuosos, perquè s'havien d'encabir dins l'entorn les collites i les persones.»

–«Hi ha d'haver una altra figura de protecció per a l'entorn d'aquestes, perquè, si no, podem trobar-nos que s'elimina el caràcter tradicional del nucli medieval. Ho hem vist infinitat de vegades, i això es fa només amb el permís dels ajuntaments. Seria necessari que l'administració s'adonés que sense una protecció general dels nuclis medievals estem perdent el caràcter dels nostres pobles de manera ràpida i lamentable.»

–«Convertir un carrer estret o una plaça irregular amb un esperit racionalista de carrers rectes i places regulars; construir aparcaments dins els nuclis, a l'entorn d'una església o un castell, això encara es pot fer legalment, i malmena una part important del patrimoni. Es poden destruir elements puntuals, i ja no parlem del conjunt. A vegades, dins d'aquest hi pot haver una casa del segle XVIII o una d'arquitectura tradicional popular del XIX, que té una gràcia, que lliga amb tot el conjunt però que per ella sola no es pot declarar BCIN, i aquest immoble es pot tirar a terra sense filtres ni instàncies superiors que ho controlin.»

–«Varia en funció del territori. A l'Empordà mateix, el que ens ha quedat del molt que s'ha perdut és diferent a l'Alt Empordà i al Baix Empordà. El Baix té un tresor immens que no entenc com encara no s'ha explotat més per al turisme cultural, que és aquest continu que hi ha de petits nuclis medievals que, per si sols, no tenen grans i espectaculars monuments, però que, com a conjunts, han conservat la trama urbana. Hi ha un recorregut al Baix Empordà –en podríem fer d'altres– d'una densitat enorme de petits nuclis d'urbanisme medieval, amb totes les transformacions posteriors del XVIII, però que mantenen un caràcter important. De l'un a l'altre hi ha una mitjana de 2 quilòmetres de distància, i podríem anar des de Pals fins a Monells passant per la Bisbal. L'itinerari seria: Pals, Sant Julià de Boada, Palau-sator, Fontclara, Peratallada, Ullastret, Canapost, Vulpellac, la Bisbal, Cruïlles, Monells, i després, fent marrades laterals, en poden sortir més.»

–«No és tan evident, perquè hi ha més separació. Destaquen, sobretot, els castells palaus com Sant Mori i Peralada, o els monestirs. El triangle que formen Sant Pere de Rodes, Vilabertran i Sant Quirze de Colera, als quals s'ha d'afegir Sant Miquel de Fluvià, són quatre peces fonamentals del patrimoni arquitectònic català. De la feina feta a Sant Quirze és de les que estic més satisfet, la veritat. A més, hi farem un concert al qual assistirà en Joaquim Nadal i celebrarem que ja hi hem fet arribar el corrent elèctric.»

–«És una feina pendent. La ruta d'abans, per exemple, si ara la volguéssim anar a fer ens trobaríem que a la majoria dels edificis interessants dels quals si no veus l'interior et perds la major part del seu interès no hi podem entrar, perquè estaríem una hora demanant la clau, exactament igual que em trobava jo als anys seixanta, quan començava a voltar els pobles. Sembla mentida, perquè estem parlant d'una zona turística, del rerepaís de la Costa Brava.»

–«Ha passat temporades més polititzada i en altres ha semblat més independent. Hi ha el perill de politització, de fer pactes polítics, de caure en allò tan antic i emprenyador dels fets consumats, fent intercanvis, rebaixant sostres edificables per mirar de conservar les visuals, que crec que no eviten aberracions. Tot això és lamentable perquè és la negació de l'essència del patrimoni. Davant això, la comissió hauria de ser purament tècnica, amb tècnics com més independents millor, amb gent amb un esperit de defensa del patrimoni i prou.»