CHANO DOMÍNGUEZ
PIANISTA
«Els músics de flamenc cada cop són més oberts i més curiosos»
La direcció musical d'un altre espectacle de Carlos Saura i la particular lectura, pròximament, de «Kind of blue» han fet del gadità un dels músics més atrafegats d'aquest estiu
Tot i residir, des de fa temps, al Montseny, no és senzill trobar Chano Domínguez per Catalunya. Després de fer gira amb Wynton Marsalis i estrenar, la setmana passada a Madrid, un espectacle sobre diferents àmbits flamencs ideat per Carlos Saura, el pianista ja prepara la seva revisió particular del Kind of blue de Miles Davis que, en el marc del Festival de Jazz de Barcelona, oferirà a L'Auditori i, també, a Nova York.
– Havia treballat mai tant com ara?
– «És un moment de gran activitat, però com imaginaràs, la feina en el món de la música sol ser molt efímera i, després d'èpoques d'una gran feinada, n'hi pot haver d'altres amb molt poca. Ara, però, han confluït diferents projectes amb els quals portava molts anys treballant-hi.»
– Ha estat actuant aquests últims mesos amb Wynton Marsalis. Com el definiria?
– «Un músic amb majúscules. Té un talent impressionant i una capacitat molt forta de treball. És un defensor de les arrels del jazz però, a la vegada, és un avantguardista que vol aprofundir en altres músiques i investigar-ne la relació amb el jazz.»
– Vostè ha investigat sovint la relació entre jazz i flamenc. Creu que, finalment, ha trobat un camí a seguir?
– «Sóc músic professional des dels anys setanta, i el meu primer grup, CAI, no únicament estava influït pels grups simfònics d'aleshores sinó que la influència flamenca ja era més que evident. Des d'aleshores sempre he intentat relacionar la cultura de la meva terra amb el llenguatge universal del jazz. És simplement el que he procurat fer sempre.»
– S'han derruït molts prejudicis, des d'aleshores?
– «El flamenc està creixent. S'ha convertit en una música molt més oberta del que era perquè els músics de flamenc cada cop són més oberts i més curiosos. El guitarrista que, fa quaranta anys, tocava quatre acords estrictes, ara està molt més disposat a buscar noves sonoritats. La informació i la comunicació dels nostres temps segur que hi ha ajudat.»
– Al Festival de Jazz de Barcelona, vostè i la seva banda revisaran Kind of Blue. Sense trompeta?
– «Sí, és clar. La música la pots interpretar amb un instrument o un altre. El repte més gran serà arribar a l'essència d'una música importantíssima no únicament per Miles Davis sinó per tota la història del jazz».
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
