Els secrets del XIX, sota l'aigua

El Centre d'Arqueologia Subaquàtica localitza dins d'un vaixell enfonsat davant de Deltebre diversos objectes que donen pistes sobre la vida quotidiana d'inicis del segle XIX. Els experts hi han descobert monedes d'època imperial russa i continuen investigant la nacionalitat de la nau

L'any 1813 un grup de quatre vaixells que venien d'un atac de Tarragona i que es dirigien cap a Alacant van embarrancar i es van enfonsar davant del delta de l'Ebre. Els sediments procedents de la desembocadura del riu que van cobrir ràpidament les naus han permès que l'erosió marina hagi respectat, com a mínim, el contingut d'una d'aquestes naus, que segons les primeres teories correspondria al vaixell que l'any passat el pescador local Carles Somolinos va localitzar a sis metres de profunditat. Aquest vaixell, que segurament va ser construït durant la segona meitat del segle XVIII i que seria el més ben conservat de l'època a Catalunya, es va trobar després que el procés actual de regressió del delta deixés al descobert part de la seva estructura.

La popa, explorada

Després de les intervencions d'urgència de l'any passat, des de l'agost fins a principis d'octubre el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) hi desenvolupa un programa d'excavacions a bord del vaixell Tethis que està previst que s'allargui durant tres o quatre anys més. Ahir, coincidint amb la diada nacional, l'equip que hi treballa va mostrar a una cinquantena d'aficionats l'evolució dels treballs i algunes de les peces que han sortit a la superfície en les darreres setmanes.

De moment, ja s'han pogut resseguir uns cent metres quadrats de la part de popa del vaixell, del qual tan sols es conserva la part de la bodega. Tot i l'avenç de les investigacions, de moment no es pot concretar la mida exacta de la nau, que en principi ha de vorejar els quaranta metres d'eslora.

Una de les descobertes que han obert més interrogants entre l'equip del CASC ha estat la d'una seixantena de monedes russes pertanyents a l'època de l'emperadriu Catalina II la Gran de Rússia. «No sabem per què eren aquí, juntament amb monedes de molts altres llocs», va explicar ahir el director del CASC, Xavier Nieto.

Aquestes peces no ajuden tampoc a oferir dades més concretes sobre la nacionalitat de la nau, que de moment es desconeix. Això sí, els arqueòlegs aposten que fos un vaixell dedicat al transport de material militar, tal com indica la gran quantitat de barrils de pólvora i de bales de plom de diferent calibre que s'hi han localitzat.

Durant les poques setmanes de campanya que queden enguany, els arqueòlegs tenen també un altre fil a estirar: el misteriós nom que s'ha trobat gravat en un segell metàl·lic. «Ara revisarem els arxius de l'època per intentar descobrir a qui corresponia aquest nom», va avançar Nieto.

Més vaixells?

Enigmes a banda, el treball al vaixell enfonsat davant de Deltebre ha d'aportar informació sobre un dels buits principals en la història de principis del segle XIX. «És una època de la qual tenim un munt de fonts escrites, però necessitem que l'arqueologia ens acosti a l'home i a com era la vida d'aquells que vivien a bord», detalla el director del CASC. Algunes de les peces que ahir es van poder veure i que ens poden donar alguna pista són, per exemple, els petjapapers que segurament el personal del vaixell feia servir per desplegar les cartes de navegació o un compàs de bronze que mesurava el calibre necessari per a les armes. La nau, a més, conserva l'estructura del timó.

A Deltebre, però, esperen que aquesta no sigui l'única sorpresa que els reserva el mar. Si més no, alguns apunten que en els pròxims anys s'hi podrien trobar també les altres tres naus que hi van embarrancar ara fa gairebé dos-cents anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà
CINEMA

Audiard enlluerna Canes amb un musical ‘queer’

CANES
CAIGUDA LLIURE

Dins el fangar del monstre Miquel Barceló

La història que vol connectar

Sant Pol de Mar