Hi ha autors que dediquen la seva obra a un sol tema, altres als quals acusen d'escriure la mateixa novel·la i també alguns que solen ambientar tot el que escriuen en una zona geogràfica o temporal concreta. Vicent Sanz (Traiguera, 1966) considera el Maestrat “referent i paradigma d'un imaginari que té en la revisió de la memòria el seu camp d'acció”, en paraules seves. I ho demostra a Màxima discreció, la segona novel·la que publica, tot i que també és autor de llibres de relats i de gastronomia.

Ramon Borrull, el protagonista, té aquell carisma ple de clarobscurs, de moral ambigua (però sempre una mica decantada cap als bons) que el fa idoni per conduir una futura sèrie, tan bé com condueix el seu cotxe, un Citroën Traction Avant, que durant la postguerra (de la Guerra Civil espanyola) era un veritable luxe, i com empunya la seva pistola Star, coneguda com la sindicalista (tot i que la vol canviar per una Astra 400).

Borrull, exlegionari, és una mena de detectiu privat, si bé el seu pare regenta una empresa asseguradora. Ha de localitzar un tal Daniel Fabregat, a petició del germà d'aquest darrer, Llorenç, perquè ha mort un oncle en estranyes circumstàncies i vol que signi una mena de renúncia a l'herència. Fabregat és un comunista que tot just sortir de la presó s'ha convertit en un fugitiu polític en un moment en què els falangistes i la Guàrdia Civil imposaven el terror. Borrull s'haurà d'infiltrar entre els maquis per buscar-lo.

L'època (1940) i la localització (el Maestrat) donen personalitat a Màxima discreció. Vicent Sanz també aprofita per parlar-nos d'altres activitats i sentiments característics de la postguerra, com ara l'estraperlo, les traïcions per sobreviure i la por en un període ben fosc. Tot amb correcció estilística, un ús de la llengua amb els girs locals impecable i unes localitzacions geogràfiques que es nota que coneix pam a pam. L'obra és de tall clàssic, acadèmic, i no hi falta la Manolita, més que la femme fatale, la bona noia, exprostituta i actual peixatera que enamora Borrull.