La llei del cinema obligarà a distribuir el 50% de les còpies en versió catalana
L'avantprojecte per regular el sector preveu garantir el «dret real a decidir» la llengua de consum de pel·lícules
«Hem concebut la llei del cinema com una llei al servei del sector, però al mateix temps volem satisfer finalment objectius de caràcter social, com és la capacitat de la gent de poder triar, i coses d'aquest estil que són primordials, de servei públic.» El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, defensava ahir amb aquestes paraules les bases de la normativa. El govern ha iniciat el tràmit per aprovar l'avantprojecte de llei que ha de permetre regular un sector que ha arrossegat la ressaca de la dictadura, especialment pel que fa a la llengua. «Haurem de corregir inèrcies de fa molts anys, generades en una època molt llunyana però que han condicionat la poca capacitat de tria que hi havia, de manera que molta gent s'hi ha desacostumat», explica Tresserras, que creu que «caldrà un temps per canviar d'hàbits».
El govern planteja un text per regular el conjunt del sector, que preservi la llibertat artística però que alhora estimuli la indústria. No obstant això, l'apunt més destacat és el que té a veure amb la garantia d'accés lingüístic, de manera que les empreses distribuïdores tindran l'obligació de distribuir el 50% de totes les còpies en llengua catalana. Aquesta obligació afecta tant els films doblats com els subtitulats, i només en quedaran exemptes les pel·lícules amb versió original catalana o castellana, i aquelles de les quals se'n distribueixin menys de setze còpies. «Tal com passa en la majoria de països, volem donar preferència al respecte a la integritat de l'obra artística, i, per tant, fer prevaler la subtitulació com una opció que és molt més econòmica i, per altra banda, també enriquidora culturalment en un entorn cada vegada més multilingüe», exposa Tresserras. La llei preveu una implantació progressiva d'aquesta l'obligatorietat. En el termini màxim de quatre anys des de l'aplicació de la llei, s'hauran de distribuir en català la meitat de les còpies.
La normativa també especifica un règim sancionador en cas que es cometin infraccions de la llei. Aquestes infraccions poden ser molt greus, greus i lleus, i les sancions oscil·laran entre els 75.000 i els 4.000 euros.
En l'intent de fomentar les versions originals subtitulades, es crearà la xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya, que es planteja com un complement de l'oferta privada. En aquest circuit de sales es projectaran «preferentment» films produïts a Catalunya i films estrangers subtitulats en català.
Resultats discrets
Tresserras va admetre ahir una part de mea culpa acceptant que fins ara les diverses polítiques engegades des de l'administració nacional han obtingut uns resultat «discretíssim», i va assegurar que l'objectiu del seu departament amb aquesta llei és cercar «l'eficàcia». Des del punt de vista productiu, perquè el cinema esdevingui un «motor econòmic», la normativa planteja diversos fons de foment. Per una banda, a la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, en què almenys el 50% del fons es destinarà a produccions rodades en versió original catalana, a banda de tenir en compte que la inversió hagi estat feta a Catalunya o que l'equip artístic sigui resident al país, per exemple. D'altra banda, es pretén enfortir la capacitat de comercialització de les empreses distribuïdores independents. També hi haurà un fons per modernitzar les sales d'exhibició que preveu, entre d'altres, donar suport als processos d'adaptació tecnològica. «És un moment delicat, perquè l'adaptació al món digital ha canviat els paràmetres i la cadena de negoci en les indústries culturals», diu el conseller. Hi haurà encara una altra línia per fomentar l'atracció de nous públics, equilibrar l'oferta territorial i promoure la cultura cinematogràfica d'abast internacional. Finalment, s'establiran mesures per afavorir la competitivitat empresarial.
Millora de les sales
Per millorar les sales i afavorir-ne l'adaptació tecnològica, la llei preveu que les empreses exhibidores podran retenir el 5% de la recaptació de les entrades venudes per a aquest efecte. El fons d'exhibició no es nodrirà només de diners púbics, sinó també amb un tribut de com a màxim el 2,5% dels rendiments obtinguts per la venda d'entrades.
El text estableix com a instrument de coordinació l'Acord Marc per al Foment de l'Activitat Cinematogràfica, en el qual hi seran representats l'ICIC, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'Institut Català de Finances i el departament de la Generalitat competent en innovació i empresa.
Entre altres qüestions, la llei també estableix que l'ICIC haurà de vetllar per la lliure competència en el mercat; i que les administracions públiques vetllaran perquè les persones amb discapacitat física o sensorial tinguin accés a les obres cinematogràfiques.
Tresserras es mostra optimista i creu que la normativa permetrà treure suc al potencial creatiu i empresarial existent a Catalunya. «Tenim els elements per ser més forts», indica, i hi afegeix: «Probablement, de vegades podem fer de model [a l'Estat], perquè hi ha preocupacions que per a altres són secundàries i per a nosaltres són primordials.»
Films en català i que triomfin a taquilla
Tresserras va voler predicar amb l'exemple i no es va perdre ahir la preestrena de la versió doblada al català de la segona part de Millennium. En declaracions als periodistes, el conseller va expressar que, mentre la llei del cinema no estigui en vigor, «és fonamental que hi hagi pel·lícules amb expectatives d'una presència intensa en el mercat, de molt èxit, i que tinguin còpies en català». Ho va dir en referència a l'èxit de públic que s'espera que tindrà un film la primera part de la qual va obtenir a l'Estat un milió i mig d'espectadors, que van deixar 9 milions d'euros a taquilla. Cinc mesos després de l'estrena de la primera part de la trilogia basada en les novel·les de l'escriptor suec Stieg Larsson, aquest divendres arribarà a la gran pantalla La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, dirigida per Daniel Alfredson. Lisbeth Salander (Noomi Rapace) és la principal sospitosa del doble assassinat d'un periodista que investigava el tràfic sexual a Suècia i de la seva parella. L'editor de la revista Millennium, Mikael Blomkvist (Michael Nyqvist), defensa la innocència de Salander i investiga el cas. El film es podrà veure en català amb dotze còpies per gentilesa d'Emon (Grup Savor) i Vértigo Films. Hi haurà versió catalana a Cinesa Heron City i Lauren Gràcia (Barcelona), Lauren Lleida i Funàtic (Lleida), Ocine Girona, Atlántida (Manresa), Imperial (Sabadell), Segle XXI (Terrassa), Multicinemes Olot, Nou (Vic), Kubrick (Vilafranca del Penedès) i Ocine Gavarres (Tarragona).
Notícies relacionades
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 21-10-2009, Pàgina 29
- El Punt. Barcelona 21-10-2009, Pàgina 29
- El Punt. Camp de Tarragona 21-10-2009, Pàgina 29
- El Punt. Comarques Gironines 21-10-2009, Pàgina 32
- El Punt. Penedès 21-10-2009, Pàgina 29
- El Punt. Maresme 21-10-2009, Pàgina 29
- El Punt. Vallès Occidental 21-10-2009, Pàgina 29
