Les localitats de Viladrau (Osona) i l’Aleixar (Baix Camp) han formalitzar recentment el seu agermanament a través de l’obra del poeta, prosista, crític literari i traductor Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988). “Que un mateix escriptor hagi descrit en la seva obra els paisatges dels dos municipis no és un tipus de vincle gaire freqüent en aquest tipus d’agermanaments”, subratlla la filòloga Fina Anglès (L’Aleixar, 1956), estudiosa de Manent i una de les promotores d’aquesta iniciativa. Anglès recorda que Manent va passar la Guerra Civil a Viladrau, on va escriure El vel de Maia. Dietari de la Guerra civil (1936–1939), i després de casar-se amb la reusenca Josefina Segimon, des dels anys quaranta fins que es va morir va passar els estius a l’Aleixar. Ara també s’està avaluant la possibilitat d’ampliar aquest agermanament a Premià de Dalt (Maresme), d’on procedia la nissaga dels Manent.

Pel que fa a les dues localitats ja agermanades, després que els respectius plens municipals aprovessin aquesta iniciativa, hi van tenir lloc diversos actes a cada municipi en dos caps de setmana successius, el 5 de novembre a Viladrau i el 12 de novembre a l’Aleixar, amb intercanvi de representació institucional i dels estudiosos de Manent que han treballat en les rutes literàries sobre els vincles de la seva obra amb les dues localitats. A les dues jornades, també hi van assistir les filles i la jove de Marià Manent, entre altres descendents, i es van inaugurar monuments commemoratius de l’agermanament, que s’anirà traduint en diferents propostes per divulgar l’obra de Manent sobre el territori. Des del 2006 ja existeix a l’Aleixar una ruta entorn de les figures de Manent i del pintor Joaquim Mir, impulsada per Fina Anglès, a la qual ara s’afegeix la dedicada a Manent a Viladrau, concebuda per Mar Olivé i Joan Marc Ramos. Des del 2018 també existeix a Premià la ruta Passejant amb Marià Manent.

“Una de les grans aportacions de Manent van ser els dietaris, en els quals, amb una gran sensibilitat i un domini del lèxic d’altíssim nivell, feia descripcions molt acurades i precises dels paisatges, autèntiques pintures poètiques”, conclou Anglès.