L'estudi va per llarg

«Potser encara trigarem deu o quinze anys a resoldre-ho, i poder-ho aplicar de manera generalitzada», vaticinava ahir el professor Stenbjörn Styring, de la universitat sueca d'Uppsala, coordinador del projecte, que va començar el 2007, en una segona fase que durarà fins al 2012. De fet, la investigació en aquest camp, segons va dir, es troba ben bé a les beceroles: «Aquesta línia és molt moderna, només fa vuit anys que s'ha començat a desenvolupar, i tot just s'està en un estadi bàsic.» I destriar l'aigua en hidrogen i oxigen «no es pot resoldre ràpidament perquè no és fàcil, mai s'ha pogut fer abans i hi ha molts entrebancs a resoldre», va explicar, i encara menys si es pretén fer amb radiació solar, que «tot el que fa normalment és escalfar-la, l'aigua».

Les línies d'investigació

Els científics –que fan una trobada anual en un país diferent per posar en comú els avenços– es divideixen en una quinzena de grups, que treballen en dues grans línies d'investigació: el mètode biològic i l'artificial. És aquest segon el que es du a terme en bona part a Tarragona, i també a Suècia. Es tracta, simplement, «d'anar a la natura a veure com ho fa», explica Styring, per reproduir-ho després en un laboratori. «Hem de ser capaços, a través de processos articulats, de generar la reacció que transformi l'aigua enhidrogen i oxigen», explica, per mitjà, doncs, del biomimetisme.

L'altra línia d'investigació, desenvolupada per sis grups de recerca alemanys en el marc del programa Biohidrogen del govern teutó, té com a finalitat trobar microorganismes naturals que facin la feina bruta d'extreure l'hidrogen de l'aigua. De fet, ja n'han trobat un de molt bo, el cianobacteri, que «resisteix des de temperatures sota zero fins a 70 graus, una capacitat que tenen pocs organismes vius», explica Matthias Rögner, de la Ruhr-Universität de Bochum. En tot cas, si bé encara falta camí per recórrer, «ben combinades» amb altres bacteris propis de la fotosíntesi «es podria arribar a solucions comercialment competitives», va dir Rögner.

A la indústria o a casa

Ell mateix, de fet, explicava que hi ha diverses companyies del seu país que fan recerca en aquest àmbit i que, fins i tot, ja han produït uns 700.000 litres d'hidrogen. «A l'Estat espanyol la radiació solar és més gran, i moltes ja han dit que volen fer aquí el desenvolupament tecnològic», va avançar, amb tot el respecte, això sí, pel medi –sobretot l'agricultura–, ja que el procés requereix la col·locació de plaques similars a les fotovoltaiques. «La diferència és que les plaques de sempre generen corrent elèctric al moment, i aquestes, un combustible per usar després», va dir Antoni Llobet, professor de l'ICIQ. De fet, un dels avantatges de la nova tecnologia és que serà igual de viable tant a gran escala, la industrial, com en l'àmbit domèstic, així que, amb uns petits aparells, es podrà fabricar hidrogen a casa. I és que «només depèn del sol, i el sol surt a tot arreu».