Un part del tot, després de diversos desenganys
L'IREC de Tarragona se centrarà en la investigació sobre els biocombustibles i l'energia eòlica, mentre que el de Barcelona ja treballa en projectes d'estalvi i eficiència, la línia de referència de l'institut. De fet, la seu barcelonina del 22@ fa més o menys un any que funciona, en el marc de la Plataforma Tecnològica d'Eficiència Energètica. L'aposta pel parc tecnològic de la capital catalana va suposar un dels diferents revessos –si bé sense grans lamentacions públiques– que han rebut les expectatives del Camp de Tarragona en matèria d'investigació i diversificació energètica. La demarcació nuclear per excel·lència ja havia perdut el 2005 el tren de l'ITER (Reactor Experimental Termonuclear Internacional), un projecte internacional amb l'objectiu de demostrar la viabilitat científica i tecnològica de construir un reactor de fusió nuclear a gran escala que permetria obtenir una font d'energia renovable, neta i barata.
Ni l'ITER ni el museu de l'energia
Un cop es va decidir que el complex científic de Cadareche, a França, rebria aquest reactor en proves en detriment de Vandellòs, també va passar de llarg l'agència gestora Fusion for Energy –una part del cervell de les instal·lacions de Cadareche–, que finalment també va anar a parar a Barcelona, engreixant el districte tecnològic 22@. Aprofitant el ressò que li havia donat la seva candidatura fallida, Vandellòs no només va pugnar per esdevenir la seu de l'agència de l'ITER, sinó que pretenia que en els terrenys de l'antiga central Vandellòs I s'hi fes un centre d'investigació d'energies alternatives. La petició queda atesa oficialment des d'ahir, però a Tarragona capital i a mitges amb Barcelona, i després que Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ha quedat també amb un pam de nas amb relació al museu d'interpretació de l'energia: l'any passat es feia públic l'acord entre la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per situar-lo a la central tèrmica de les Tres Xemeneies de Sant Adrià, que deixarà de funcionar el 2010. La proposta inicial preveia transformar una de les tres xemeneies en un espai museogràfic on s'exposin materials històrics del patrimoni energètic català i deixa de banda els esforços duts a terme per Vandellòs i l'Hospitalet, que hi veia l'última compensació possible després de perdre la cursa de l'ITER.
