Com és Prodal?
–«És una empresa dinàmica, que dóna molta importància als productes que ven, que no ha parat de pensar coses per créixer i per fidelitzar els clients.»
–Tenen més de 3.000 referències, l'objectiu és abastar tot el mercat o tenir el millor de cada especialitat?
–«L'objectiu és donar la màxima qualitat a un preu correcte. El benefici de l'empresa ara l'hem de buscar en el volum, no en els marges per producte.»
–Hi ha molta competència en el sector?
–«N'hi ha, sobretot perquè aquesta és una zona de bona restauració, on la gent li agrada menjar bé. Tot i que aquesta crisi comportarà que hi hagi empreses que quedin fora del mercat.»
–Vostès deuen ser molt sensibles a tot allò que fa referència al preu de les importacions...
–«És un tema que tenim força controlat, perquè estem ben preparats. Les marques estrangeres valoren molt qui els ha de vendre els seus productes al mercat català i espanyol.»
–Quin és el perfil del client de Prodal?
–«És el bon professional –ja sigui en l'àmbit de la restauració o de les botigues–, gent seriosa, amb empenta, que volen estudiar coses noves.»
–Ferran Adrià és un d'aquests clients.
–«Sí. Ara bé, ell no compra el que vas a oferir-li, sinó el que ell necessita.»
–Què ha de tenir un producte per rebre la categoria de delicatessen? Només ser car?
–«Aquest argument alguns l'han fer servir molt per enriquir-se i buscar uns marges comercials fora de mercat, però no és forçosament així. Una delicatessen és un producte molt ben tractat, molt ben elaborat i, sobretot, molt ben presentat, perquè es menja pels ulls. Lògicament si està ben tractat, és més car que un altre.»
–Quin és el paper que juga l'Aula Apricus?
–«És un espai de promoció activa dels productes, per donar servei als clients i per promoure les vendes dels nostres productes. Ens facilita la feina. No pots anar al lloc de treball d'un cuiner i començar a desplegar referències; en canvi, a l'Aula els pots ensenyar els productes amb més tranquil·litat i els poden provar. Els podem demostrar que som més competitius que les altres empreses.»
–Quan es van traslladar a Palol de Revardit va ser per ampliar el mercat. Han assolit les fites que es van marcar?
–«Ens vam traslladar a aquestes instal·lacions en el pitjor moment de l'economia. Ens han baixat les vendes un 3,7%, quan la mitjana del sector està a l'entorn del 18%. Aquests números són un èxit, però hem hagut d'aturar el projecte d'expansió fins que passi aquest moment.»
–Es volien introduir en els mercats espanyol i francès.
–«A Espanya ho estem fent lentament, i pel que fa al sud de França ho estem fent amb uns clients molt especials, que necessitem per volum; un cop estigui consolidada aquesta massa crítica, aleshores anirem a l'hostaleria francesa.»
–Les seves vendes, doncs, continuen sent gironines un 80%?
–«No hem de perdre de vista que el món de l'alta restauració es concentra, sobretot, a les comarques gironines i a la demarcació de Barcelona. Encara, de fet, ens falta molt de camp per córrer en l'àmbit gironí.»
–Què es necessita per fer bona cuina?
–«Un bon xef, que hagi passat per força cuines i que s'hagi enriquit de coneixements d'aquests companys de feina. Experiència i un important esperit de sacrifici per aguantar els horaris d'un bon professional.»
–El menjar sofisticat no és com la moda de les passarel·les que només està a l'abast d'uns pocs privilegiats?
–«No, el xef pot fer grans presentacions per a tothom. Pots tenir grans plats amb bon producte en molts restaurants per 12 euros.»
–En 23 anys, des que van començar, el món de la gastronomia ha canviat molt, ara gairebé és un art...
–«Sí, i hem d'atribuir el mèrit, entre d'altres, a Ferran Adrià. Presentar un bon plat és un art, perquè cuinar bé dóna molts problemes. Cuinar és com fer joies. Quan vaig començar, l'hostaleria era molt diferent, i això ens ha fet espavilar molt perquè els cuiners ens han demanat nous productes.»
–Quin país elabora els millors productes?
–«Alemanya és el número 1 pel que fa a xarcuteria i França el primer en la producció de foies. Els francesos produeixen també molt bons formatges. A Itàlia són mestres en pastes i en certs formatges, com ara la mozzarella de búfala. Ara bé, Catalunya té molts i molt bons productes, i la resta del país és un gran promotor d'excel·lents productes. Hi ha països que compren a Catalunya i Espanya per després tornar a vendre els nostres productes a altres països.»
La versió extensa, a www.elpunt.cat