Combustibles alternatius

Hi ha diverses raons per al recent moviment en sintonia, a l'alça, que s'ha observat en els preus internacionals de moltes matèries primeres (conegudes generalment amb el terme anglosaxó de commodities) amb ben poca cosa en comú, com ara el petroli, el blat, el cotó i el coure. D'una banda, l'augment de la demanda associat sobretot al creixement econòmic asiàtic sembla que té l'efecte d'incrementar el seu preu. Un segon factor important és que grans institucions financeres internacionals han començat a crear fons d'inversió en commodities per tal de diversificar el risc que comporta la inversió en altres actius, i d'això en podria resultar una evolució comuna dels seus preus, de la mateixa manera que els títols de l'Ibex-35 tenen una tendència a moure's junts. Una altra raó és que alguns derivats del petroli, principalment la benzina i el dièsel, són components importants del cost de producció o extracció de matèries primeres. Així, quan puja el preu del petroli, pugen els costos de produir-les, i això crea una tendència a l'alça pels seus preus als mercats majoristes internacionals.

Finalment, hi ha un altre element què té a veure amb factors mediambientals. Recentment, combustibles d'origen vegetal –biocombustibles, sobretot l'etanol i el biodièsel– han agafat embranzida com a alternativa ecològicament sostenible dels derivats del petroli. Sense entrar en el debat si els avantatges mediambientals d'aquests productes són veritablement tan grans, la nostra recerca (accessible en anglès al web del departament d'economia i empresa de la UPF) ha identificat un augment en la relació entre els preus de les commodities que es fan servir per fabricar biocombustibles –sobretot el blat, la soja i el sucre– i els del petroli, la qual cosa ha contribuït a encarir-les encara més a partir del 2005 (vegeu la gràfica adjunta amb les correlacions entre les tres matèries i el petroli i, per comparació, la mitjana d'una mostra amplia d'altres commodities).

En bona part, aquesta connexió entre les commodities i el petroli es deu a la pujada dels preus d'aquest últim i a factors políticoeconòmics externs com ara la guerra de l'Iraq. La legislació nord-americana i europea que promou l'ús dels biocombustibles i l'aparició d'un mercat organitzat de futurs d'etanol també hi han contribuït. Tots aquests factors fan que la utilització de productes agrícoles per fabricar biocombustibles sigui econòmicament més atractiva que per als seus usos alimentaris. No deixa de ser una paradoxa que la utilització de combustibles alternatius al món desenvolupat pugui tenir l'efecte d'encarir el menjar per a tothom, tant en països rics com, de manera dramàtica, a les zones més empobrides del planeta on, per cert, la partida alimentària suposa una part molt important de la despesa familiar.