Uns 8.500 gironins fa més d'un any que no tenen feina i 7.000 no cobren prestació d'atur

Ahir mateix va acabar un curs d'informàtica ofert pel Centre d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de Salt. També n'ha fet de geriatria. Intenta formar-se i truca a totes les portes. Malgrat això, fa deu mesos que està sense feina. És la història de Fàtima Boulanouar. Té 40 anys i en fa dos que viu a Girona, però va arribar a l'Estat el 2005. Soltera i sense fills, no té cap tipus d'ingrés. «Visc del que m'envia la meva família des del Marroc i del menjar que em proporciona Càritas», explica. Tot i la situació dramàtica que està vivint, no perd el somriure ni tampoc l'optimisme: «Fa aproximadament un any que tinc papers. Vull que el meu futur estigui a Girona. Vaig deixar el Marroc per tenir una vida millor i lluitaré per aconseguir-ho.» Els darrers treballs que ha tingut han estat relacionats amb la cura de gent gran o feines de neteja en cases particulars. Mai ha cobrat cap prestació d'atur perquè, des que té papers, no ha tingut cap feina amb contracte que li hagi permès cotitzar un mínim a la Seguretat Social. «Busco pertot arreu. No només a Girona sinó també a altres pobles. Per exemple, vaig anar a Platja d'Aro. Però lamentablement no hi ha feina enlloc.»

En Joaquim Serra només ha tingut dret a quatre mesos d'atur perquè la seva darrera feina –és muntador de vidres de cotxes– la va exercir com a autònom. Des de finals de l'any passat que no té treball i no cobra cap ajut. De possibilitats de feina n'hi han sortit algunes. «Però són suplències de quinze dies o un mes que em perjudiquen més que no pas ajuden», diu. I és que, perquè pugui cobrar la Renda Activa d'Inserció (RAI), ha d'haver estat com a mínim un any a l'atur. Per tant, si agafa la suplència, el comptador es torna a posar a zero i no li surt a compte. «Dins la desesperació, amb la dona hem fet números per intentar arribar a finals d'any, que és quan cobraré la RAI», diu en Joaquim Serra, que afegeix: «Però l'economia familiar trontolla quan arriba algun rebut d'aquells que no t'esperes.» Assegura que no s'ha acomodat i que és una persona activa, però es queixa que ha volgut fer un curs de frigorista però està en una llista d'espera. «Al setembre intentaré apuntar-me a més cursos», sosté. Personalment, però, se sent malament. «Sobretot pel fet que no aporto res. És desesperant.» Considera també que la seva edat, 46 anys, li tanca les portes a moltes feines.

L'Issa Dia, d'origen senegalès, fa sis mesos que està a l'atur i es mostra cada vegada més preocupat per la situació en què es troba ja que assegura que es passa el dia buscant feina i no hi ha manera que en trobi. «Cada matí i cada tarda vaig a buscar, busco feina del que sigui. Ihe anat a molts llocs, a Lloret de Mar, Sant Feliu, Figueres, Anglès o Banyoles, però no surt res de res. A tot arreu em diuen que està tot molt parat i que no necessiten gent. Al final només gasto gasolina», diu. L'Issa, de 35 anys, viu a Salt amb la seva dona i el seu fill, de mesos.

Fa set anys que va arribar a Catalunya i durant aquest temps ha treballat en una empresa d'Arbúcies i abans de quedar-se sense feina estava en una fàbrica de vidre on es dedicava a carregar i descarregar camions i a transportar palets, entre d'altres ocupacions. «El vidre va molt relacionat amb la construcció i en un torn abans treballaven 85 persones i ara només en calen 25», explicava ahir l'Issa, que hi afegia que tot i que la quota mensual de la hipoteca del pis que està pagant ha baixat, li és molt difícil pagar les factures cada mes. A banda de buscar feina, l'Issa ha fet un curs de català per mirar d'obrir-se més portes.

Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, coincideixen que les prestacions han de ser més duradores, adaptant-se a l'excepcionalitat de la situació de crisi econòmica que estem vivint. La secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa, sosté que la situació dramàtica de no rebre cap prestació recau primer en les persones que ho pateixen i, després, en les administracions locals, que són a les que va a buscar el ciutadà, però que tenen recursos limitats. Al seu parer, «cal que els ajuts durin més temps i que es guiï i es formi les persones en atur cap als sectors emergents. Per tant, cal una formació específica. Ara se'n fa, però no n'hi ha prou. Ha de ser més completa».

Per la seva part, el secretari general de CCOO a la demarcació, Bartomeu Compte, sosté que aquest increment de persones que no cobren cap prestació ja la van anunciar els sindicats al gener. Considera que les propostes del govern estatal per superar la situació són totalment insuficients. «Anuncien un ajut de 420 euros durant sis mesos que diuen que beneficiarà 200.000 persones. Però hi ha molta més gent en aquesta situació. I d'aquí a sis mesos, la crisi no s'haurà superat. Per tant, és del tot insuficient», sosté.

La directora dels serveis territorials a Girona del Departament de Treball, Núria Arnay, destaca, en relació amb les persones que fa més d'un any que estan a l'atur, que «és convenient canviar de sector en cas que sigui complicat recol·locar-se al que es treballava fins ara». Per poder-ho fer primer cal reciclar-se i formar-se. «Cal adaptar-se a les necessitats del mercat», indica Arnay. La directora dels serveis territorials de Treball manté que ja és necessari fer una valoració des d'un principi sobre les possibilitats de recol·locació en el sector en què es treballa, però sobretot quan passa el temps cal que una persona pensi a canviar de sector. Arnay va indicar, en relació amb les dades de l'atur, que aquest estiu ha baixat gràcies al sector de serveis i que s'està pendent de veure què passarà a l'octubre.