El nucli de Caixa Girona diu «sí» a la fusió amb les de Manlleu, Sabadell i Terrassa
L'acord es va aprovar amb l'única abstenció del portaveu de CiU a la Diputació, Jaume Torramadé, que ho troba precipitat
Jordi Blanch, director general, va engegar la reunió d'ahir a la tarda, amb una exposició de mitja hora dels avantatges de la fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu: «En la nostra opció ha pesat molt el fet que la nova caixa d'estalvis tindrà un fort arrelament comarcal. La nova entitat estarà formada per caixes properes, de cultura similar i dimensions semblants, i neix amb la voluntat d'oferir un millor servei i atenció als clients a partir de la major capacitat i mitjans que tindrà.» La nova caixa salvaguardarà l'arrelament de cadascuna de les caixes en els seus territoris d'origen i la gestió de l'obra social, mitjançant la creació de comissions pròpies.
Un cop s'hagi enllestit tot el procés tècnic, els acords han de tornar als consells d'administració, que han d'aprovar una proposta perquè l'aprovi cada consell d'administració. En el debat, va sorgir l'intent fallit de fusió de les caixes basques, que va caure a l'últim moment quan l'assemblea de la Kutxa va tombar la fusió amb la BBK. Es va recordar que les circumstàncies actuals són diferents, perquè en joc hi hauria la supervivència de Caixa Girona. «Formar part d'una caixa d'estalvis més gran i sòlida garanteix continuar fent la nostra tasca en millors condicions, sense perdre la identitat», va ressaltar Jordi Blanc al consell.
En un comunicat fet públic ahir a la tarda, es va dir el següent: «Caixa Girona s'incorpora al procés d'integració en aquesta data a causa del procés de renovació dels seus òrgans de govern que va culminar el passat 30 de juny i que feia aconsellable deixar per als nous òrgans de govern una decisió d'aquesta transcendència. En la sessió del consell del proppassat 27 de juliol, els membres del nou consell d'administració van ser informats dels contactes preliminars i de les possibles opcions de futur.» El 30 de juny Jordi Blanch va reconèixer «converses amb altres entitats», però va ressaltar que això no volia dir negociar. Aleshores, què se sabia el mes de juny? Amb quines entitats s'havien tingut converses? Fins a quin punt havia avançat el projecte de fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, les altres dues caixes de fundació pública catalanes?
En el comunicat que va fer public ahir al vespre Caixa Girona, Jordi Blanch assegura: «En aquesta decisió ha estat determinant la voluntat de defensar i assegurar, de cara al futur i de la millor manera possible, la contribució de Caixa Girona en benefici de les seves comarques.»
No va ser una reunió tensa, però hi va haver molt de debat, ordenat i respectuós. La proposta alternativa de deixar l'inici del procés de fusió a sobre la taula va ser rebutjada per evitar de donar una imatge d'un consell amb les idees poc clares.
Vistiplau del Banc d'Espanya i la Generalitat
La incorporació de Caixa Girona al projecte de fusió iniciat per les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa té el vistiplau del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat i del Banc d'Espanya, que han valorat positivament el projecte. L'Estat reforçarà la fusió amb la part que correspongui del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB), creat precisament per a la concentració de caixes. El FROB neix de l'actual context de crisi econòmica, de l'esclat de la bombolla immobiliària i de la debilitat financera d'algunes caixes per causa d'haver jugat fort en el mercat hipotecari.
Per a principis del 2010
La nova entitat ha de començar a operar en els primers mesos del 2010. L'1 de gener o l'1 d'abril o l'1 de juny. No ho farà fins que tot el procés —complex, però previsiblement ràpid—, s'hagi enllestit: negociació entre les entitats, acord entre les entitats i amb els treballadors, aprovació pels consells d'administració i, al final, l'aprovació de la fusió per les assemblees generals, que són sobiranes.
Ara, avui, 8 de setembre del 2009, engega el procés més traumàtic de la menys traumàtica de les fusions possibles de Caixa Girona. Certament, com s'explica a la plana següent, hi ha un nombre menor d'oficines incompatibles i menys necessitat de reduir plantilles, però ara convé negociar les oficines que es tancaran, els treballadors que es despatxaran i les fórmules que s'usaran.
En la negociació, hi ha una part d'ordre polític, de poder territorial, que s'ha de salvar. Quins representants dels territoris d'origen i de les institucions fundadores integraran l'assemblea general de la nova entitat. Paradoxalment, tot just el 30 de juny passat es va celebrar l'assemblea general de Caixa Girona en què es van estrenar la meitat dels 120 consellers, que a la vegada van escollir els 17 membres del consell d'administració «per als propers quatre anys». Haurà estat un mandat breu. Quants en continuaran dels 17?
Hi ha un darrer aspecte políticoeconòmic: el pacte preveu que cada entitat conservarà les seves oficines centrals i que s'especialitzaran en un negoci bancari específic. Quin poder gestionarà cada entitat a la seva seu central? N'hi haurà prou?
