Economia

Bankia es desentén de les llibretes dels socis de la Cooperativa de l'Aldea i nega que fossin clients

L'entitat financera recorre davant el jutjat número 1 de Tortosa la seva imputació per apropiació indeguda dels fons dels impositors

La jutgessa considera que Bankia pretenia incrementar els seus beneficis a costa de la societat, contribuint al bloqueig de comptes i la fallida

Bankia, l'entitat financera amb la qual treballava la Secció de Crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, assegura desconèixer que els socis disposessin de llibretes de comptes amb el logotip de Caja Madrid i nega que fossin clients seus. Així ho sostenen els advocats del banc, que tenia instal·lat un caixer automàtic a les dependències de la Cooperativa, en el recurs presentat al jutjat número 1 de Tortosa per demanar la seva desimputació per apropiació indeguda. La jutgessa considera que Bankia pretenia incrementar els seus beneficis a costa de la societat, contribuint al bloqueig de comptes i la fallida, que manté atrapats més de 4,5 milions d'euros de 300 impositors.

Sense que haguessin efectuat cap autorització expressa ni que hagi aparegut cap document en aquest sentit, els socis de la Secció de Crèdit van descobrir que tenien obert un compte corrent a l'oficina de Bankia d'Amposta -actualment ja tancada-. No només això: se'ls lliurava una llibreta amb el logotip de Caja Madrid, alguns d'ells disposaven de talonaris de xecs i tenien a disposició un caixer automàtic de l'entitat a la mateixa porta de l'oficina de la Secció de Crèdit. A més, i segons va constatar la jutgessa de Tortosa, era la mateixa entitat financera la que trametia informació sobre operacions i estat de comptes als impositors.

Malgrat tot, Bankia -els seus advocats sostenen que va adquirir els actius de Caja Madrid però neguen que sigui la seva successora- segueix argumentant que els socis de la Cooperativa aldeana “no eren clients” seus, si és que ja no ho eren a títol personal amb anterioritat. Fins i tot, l'exdirector de l'oficina, Antonio Fornós, també imputat en el cas, va declarar davant la jutge que no s'havien lliurat llibretes físiques i que desconeixia que portessin el logotip, extrem que Bankia atribueix als responsables de la Secció de Crèdit -a qui retreu també l'ús d'una imatge “desactualitzada”-.

El recurs addueix que els comptes d'aquests socis es trobaven vinculats operativament a dos que anys enrere havia obert la Secció de Crèdit per treballar amb el banc i en els quals ingressava els diners dels impositors. Els anomenats comptes “perifèrics” dels socis, segons Bankia, s'haurien obert per fer abonaments i pagaments de factures que no podia efectuar directament la divisió financera de la Cooperativa ,atès que no tenia accés al sistema de compensació bancària. D'aquesta manera, es carregaven ingressos, rebuts i domiciliacions dels socis durant el dia que es compensaven amb aquests comptes de l'entitat agrària a la nit, deixant un saldo de zero als dels impositors. La jutgessa no va trobar cap document que acredités de la vinculació formal entre ells.

D'acord amb el relat autoexculpatori doncs, Bankia -objecte d'un multimilionari rescat amb fons públics així com amb nombrosos directius esquitxats per múltiples escàndols financers i judicials- no hauria incorregut en apropiació indeguda i bloqueig del capital dels comptes dels socis perquè, precisament, es trobaven “diàriament a zero”. També assegura que quan l'exgerent, Daniel Ferré, i el director de la Secció de Crèdit, Enric Sabater, -tots dos imputats- van ordenar el bloqueig dels comptes que la Cooperativa tenia a Bankia, arran el concurs de creditors, se n'haurien desvinculat automàticament els dels socis. Això va deixar els impositors amb un compte obert a l'entitat financera que molts haurien pogut cancel·lar posteriorment.

L'entitat financera també nega que es pignoressin els comptes corrents dels impositors. En aquest sentit, assegura que els saldos dels socis “no van poder ser objecte d'apropiació mitjançant la pignoració, bàsicament perquè seria necessària la seva participació en l'esmentat acte”. No fa cap al·lusió, en canvi, a la pignoració dels dipòsits a termini dels impositors, que va servir els responsables de l'entitat agrària per finançar les inversions en instal·lacions i posada en producció de noves finques. El passat 2013, Bankia va acabar executant la garantia hipotecaria venent 1,2 milions d'euros en actius financers dels impositors per uns 861.000 euros, agreujant la situació econòmica de la Cooperativa.

Davant aquest recurs, l'Associació d'Afectats de la Cooperativa de l'Aldea ha presentat ja recurs d'oposició davant l'Audiència de Tarragona contra la petició de Bankia. El passat 25 de novembre la jutgessa de Tortosa emetia una interlocutòria imputant l'entitat financera per un presumpte delicte d'apropiació indeguda. Es tractava d'una reivindicació dels mateixos afectats, l'actual junta de la Cooperativa i l'Ajuntament de l'Aldea, que acusen el banc de ser un dels principals responsables de la fallida. L'administrador concursal ja va apuntar en el seu informe que les pràctiques emprades a la Secció de Crèdit podien suposar greus irregularitats i importants sancions segons la normativa que regula l'activitat bancària.

A banda de l'entitat financera com a persona jurídica, estan imputats per presumpta apropiació indeguda l'exdirector de la sucursal d'Amposta, Antonio Fornós, així com la seva subdirectora, Manuela Buera. La jutgessa els atribueix a tots dos els atribueix les negociacions amb els gestors de la Cooperativa, els acords amb els quals haurien suposat un “increment notable de la cartera de clients de l'oficina” i, consegüentment, dels beneficis del banc i dels propis empleats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.