A Cristiano n'hi continuen faltant 20

CR9 encara no sap què és fer un gol al Barça

El portuguès torna a topar amb Valdés i un cop més en surt derrotat

Messi no marca però continua sent el pitjor malson d'Iker Casillas

Sis mesos i dos dies després de la final de Roma, Cristiano Ronaldo va tornar a comprovar que se li ennuega el Barça. El portuguès, que havia promès marcar entre quinze i vint gols al conjunt blaugrana, ho haurà de continuar intentar. Al seu favor té que és jove. En contra, que el conjunt de Guardiola li té presa la mesura. Malgrat que no va fer un mal partit, va tornar a sortir amb la cua entre les cames en una nit que, igual que en l'anada de la semifinal de la Champions fa dues temporades, també trigarà a oblidar. Si aquell cop va ser el penal que va errar, ahir li donarà moltes voltes a una jugada que va malbaratar en el minut 20. Es va plantar sol davant Víctor Valdés, però el de l'Hospitalet va fer una intervenció meritòria. Fins aquell moment, Cristiano s'havia mostrat amb moltes ganes, creant problemes a Alves en la banda i incorporant-se amb criteri des de la mitja punta. Però no marcar el primer dels 10 o 20 gols que diu que farà al conjunt blaugrana va fer que comencés a protestar-ho tot. Va ser simptomàtic que Iniesta, a punt d'arribar al descans, li manés callar quan protestava una falta. No és habitual veure el de Fuentealbilla en aquestes guerres, però va ser un bon toc d'atenció a un jugador que ha de començar acostumar-se als banys d'humilitat que li provoca el Barça cada cop que es troben. En la segona part, tota la seva aportació va ser forçar la primera targeta de Busquets i una rematada que va enviar alta (65') just abans que Pellegrini l'enviés a la dutxa. El canvi era pactat. El Madrid no volia córrer riscos, i malgrat que Ibra ja havia obert el marcador va ser substituït. Ho va fer fortament xiulat per un Camp Nou –els càntics en contra seva van ser una constant– que continua tenint de Portugal bona part dels enemics irreconciliables. Cristiano, mentre caminava, segur que recordava la jugada errada com ara les dues anticipacions de Puyol i Piqué quan es disposava a armar la cama dins de l'àrea.

I Messi, feliç.

Pel que fa a Messi, va ser la gran sorpresa de l'onze inicial. Alliberat contra l'Inter, l'argentí reapareixia i aviat va deixar clar que la lesió està superada. Molt vigilat (Arbeloa i Marcelo es feien cobertures per no donar-li un metre), l'argentí no va trigar a ser el blanc de les faltes del conjunt madridista. Va provar d'assistir continuament a Henry, però aquest entrava constantment en el fora de joc. «Amb Messi al camp, som més forts», havia dit Guardiola a la prèvia. I el tècnic el va mantenir fins al final. Ni l'expulsió de Busquets va fer dubtar Guardiola. El tècnic el va mantenir i l'argentí li va estar a punt de donar la raó a dos minuts del final. Va ser després d'una bona assistència de Dani Alves –el mateix que li va donar la pilota a Ibrahimovic perquè fes l'únic gol del duel–, que el va deixar sol davant Casillas, però quan tothom cantava el segon, el porter de Móstoles li va endevinar la intenció i va posar una mà salvadora. L'acció va impedir a Messi fer el seu setè gol en un clàssic. Va ser igual, la victòria estava assegurada i l'argentí (exiliat Eto'o a Itàlia) continua sent el jugador que més gols ha marcat a Iker Casillas. Amb la d'ahir, Messi ja ha guanyat quatre vegades el Madrid en set enfrontaments. Cristiano, en canvi, es planta en un discret un de quatre.


Messi ha fet sis gols al Madrid en set partits; Cristiano, cap en quatre al Barça



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.