Ibra, obrellaunes en clàssics i derbis

Protagonista en el seu primer clàssic marcant el gol que va donar la victòria contra el Real Madrid, en la seva estrena en un derbi barceloní Zlatan Ibrahimovic també va voler deixar empremta, com si tingués ganes de fer callar totes aquelles boques, sobretot les provinents d'Itàlia, que diuen que s'esborra en els partits importants. Doncs bé, ara ja sabem que ni en els clàssics ni en els derbis no ho fa. Perquè ahir va tornar a exercir d'obrellaunes, i un altre gol seu, aquest cop de penal –la va clavar a l'escaire–, va servir per guanyar tres punts treballadíssims contra l'Espanyol i poder marxar a disputar el mundialet de clubs a Abu Dhabi amb la moral i la confiança als núvols.

Però el seu onzè gol en la lliga i el dotzè en totes les competicions és el menys important. Evidentment, a un davanter el primer que se li demana és que faci gols, però quan Guardiola va decidir obrir la porta a Eto'o era perquè buscava quelcom més. I això és el que li ofereix Ibrahimovic, que ahir va tornar a demostrar que el seu futbol no només viu del gol. De fet, va marcar en el minut 38, però fins aquell moment havia estat el millor jugador del Barça sobre la gespa i el que havia tingut les idees més clares per intentar tombar la defensa hermètica que havia ordenat Pochettino. En el minut 16 i des del vèrtex de la frontal es va inventar una passada brutal a Henry, titular un altre cop, però el xut el va aturar Kameni. Ibra, a vegades, sembla que tingui ulls al clatell.

Sense Messi, va estar acompanyat a la davantera per Pedro i el francès, amb els quals contínuament va buscar associar-se per trobar espais en el bosc de cames en què es va convertir l'àrea blanc-i-blava en la primera part. Per una tendència natural a caure més a la banda dreta, va prioritzar la combinació amb el canari, tot i que amb Tití va generar més perill. En el minut 25 va provar una altra genialitat intentant assistir amb el pit Henry dins de l'àrea de l'Espanyol després de rebre una passada llarga d'Iniesta, però li va faltar un pèl de força. Deu minuts més tard tornava a deixar en una posició avantatjosa Maxwell, però el brasiler va xutar massa alt. Com sol fer en la majoria de partits, també va baixar a rebre pilotes al mig del camp per facilitar la creació d'espais i perquè Xavi i Iniesta, els interiors, poguessin sorprendre despenjant-se en alguna jugada o simplement per ajudar-los en la sortida de la pilota.

En la segona part Ibrahimovic va participar molt menys en el joc perquè el partit va embogir una mica. L'Espanyol va fer un pas endavant, mentre que els blaugrana van perdre una mica el control de la pilota que havien tingut en la primera part. I sense l'atac estàtic la visió del suec no es va notar tant. En el primer minut després de la represa, però, hauria pogut fer el segon gol de la nit, però el seu xut va marxar molt desviat. Veient el panorama –el partit s'havia anat escalfant i Zlatan tenia una targeta– i pensant en els propers compromisos en el mundialet de clubs, Pep va decidir substituir-lo per Bojan quan faltaven quinze minuts per a l'acabament del derbi.

I