Roncaglia ressorgeix a temps

Facundo Roncaglia és una de les noves cares de l'Espanyol aquesta temporada. Pochettino ha utilitzat fins ara el defensa com un comodí. No és un titular fix però ha jugat un bon grapat de partits tant en l'eix de la defensa com en el lateral dret. Jove, amb 22 anys, sap el que és canviar la seva Argentina natal per Barcelona. A diferència d'altres jugadors argentins de l'Espanyol, destaca pel seu aspecte introvertit. Gens amant de les entrevistes, destaca pels seus monosíl·labs quan és interpel·lat per la premsa. Aquesta setmana ha viscut, sense cap mena de discussió, els seus pitjors dies des que va aterrar a Barcelona aquest estiu. Ha hagut de llegir com la premsa del seu país el tornava a col·locar a Boca Juniors. Un pas enrere en la seva carrera, tot i que ha arribat a l'Espanyol com a cedit i amb una opció de compra. La setmana que ha viscut s'assembla molt a la de Pillud, també tocat per la desgràcia i la imprecisió en el joc. Pillud va pagar amb la suplència el seu mal partit de diumenge passat contra el Racing. Roncaglia, sancionat en aquell partit, va tenir l'ocasió de redimir-se al Camp Nou. I ho va ben aprofitar. El primer a defensar els seus jugadors va ser Mauricio Pochettino, que dimecres va llançar una proclama a favor d'ells. «Volem anar massa de pressa. Són futbolistes que necessiten un període d'adaptació. Jo també en el meu primer any no jugava res. Només donava puntades de peu.» L'entrenador posava com a exemple altres jugadors argentins il·lustres que van passar no fa gaire per l'Espanyol, com ara Zabaleta o Maxi Rodríguez. El seu primer any també va ser discret, ratllant la incomprensió.

Ahir Roncaglia es va transformar. Va agafar el bou per les banyes i es va erigir en un jugador prometedor i de llarg recorregut per a l'Espanyol. En ell es van simbolitzar també les virtuts del seu equip. Els blanc-i-blaus arribaven al Camp Nou desnonats. Eren un equip limitat i sense recursos. Però, tot i la derrota, van sortir reforçats. Una derrota que serà recordada per un penal inexistent que encara accentua més les diferències existents entre dos conjunts enemistats fins a la medul·la. Roncaglia va vestir-se de jugador prometedor. Va mostrar les seves millors credencials i, de ben segur, la seva actuació d'ahir va ser un alleugeriment per al director esportiu, Ramon Planes. L'argentí va fer un partit seriós, sobri, i va respondre per primera vegada al que s'espera d'ell. Va desfer-se de la timidesa que el caracteritza. La va deixar al vestidor i s'hi va fer de valent, al camp. I això que es va haver d'emparellar amb Henry i, de retruc, també li va tocar ballar amb Iniesta. Dos duels d'alt nivell dels quals va sortir airós. La revifada de Roncaglia va anar de bracet amb la de Pareja. El líder de la defensa feia massa partits que estava perdut sobre la gespa i ahir va donar la cara. El seu duel amb Ibrahimovic va recordar aquell gran central que feia parella amb Jarque en l'últim tram de la temporada passada.

L'altre gran destacat de la defensa va ser Víctor Ruiz. El central de Sant Feliu de Llobregat jugava ahir el seu segon partit com a titular. El seu bateig va coincidir amb el Racing, però ahir, tot i una altra desfeta, segur que va dormir més tranquil. El jove, que vol emmirallar-se en el seu gran ídol Dani Jarque, va demostrar ahir que l'Espanyol, a mitjà termini, té un central de garanties. La fàbrica de Sant Adrià torna a demostrar que no té fons ni fi a l'hora de produir defenses d'alta qualitat competitiva després del Lopo, Soldevilla, Jarque o Carlos García.

Però ahir també va ser el triomf del col·lectiu, el de l'Espanyol, un equip que va tornar a ser solidari i que va demostrar que no està mort en aquesta lliga. Ahir els blanc-i-blaus van ser un ocell fènix que va ressorgir de les seves cendres. Ara la bona imatge s'haurà de confirmar amb una victòria contra l'Almeria.

Roncaglia, com l'Espanyol, va mostrar les seves millors credencials al Camp Nou