Messi i el Barça derroten l'Estudiantes (2-1) i són els millors del món

Com Basilea, Londres, París i Roma, des d'ahir Abu Dhabi quedarà per sempre en la memòria de tots els barcelonistes. No havia pogut ser a Tòquio ni el 1992 ni el 2006, i Abu Dhabi ha portat sort al Barça, que ahir va ser proclamat per primera vegada en la seva història campió del món després de derrotar l'Estudiantes de La Plata (2-1). El museu del club ja podrà exhibir l'únic trofeu que hi faltava, i l'equip que ha liderat en l'últim any i mig un mite, Pep Guardiola, ja pot dir que és el millor equip de la història, l'únic que ha guanyat els sis títols que ha disputat en un any, en aquest 2009 que s'ha convertit en el millor de la història del club. Un any que ja ens deixava el gol d'Iniesta a Stamford Bridge, la golejada del Bernabéu, la màgica final de copa de Mestalla, l'exhibició de Roma contra el United i el gol de Pedro en la final de la supercopa d'Europa. Aquestes i moltes altres imatges, a les quals ara cal afegir el gol agònic de Pedro i la rematada amb el pit de Messi.

La victòria va costar molt aconseguir-la. Tothom sabia que el partit seria molt difícil, per l'agressivitat de l'Estudiantes i també per la qualitat d'alguns dels seus jugadors, com Verón, pel qual gira tot el joc de l'equip argentí. Les jugades en atac van passar en tot moment per les seves botes, però també va ser l'home que va encoratjar més els seus quan els va tocar defensar, que va ser gairebé tot el partit. Guardiola havia avisat que una sortida com la que el Barça havia tingut a Roma i contra l'Atlante podia resultar fatal, i el Barça va sortir molt concentrat en defensa. Els argentins esperaven al darrere i intentaven fer mal a l'equip blaugrana amb pilotes llargues, buscant l'esquena dels centrals. Només un cop van acabar superats per aquesta jugada Puyol i Piqué, però Valdés va sortir molt bé als peus d'Enzo Pérez. El Barça controlava el partit, tot i que es jugava amb molta més lentitud que de costum. Per cansament, perquè el terreny de joc estava massa sec i perquè els argentins ho volien així. Xavi va ser l'home que hauria pogut desnivellar el partit cap al bàndol blaugrana en el primer acte. Primer, en el minut set, quan després d'una passada d'Ibra va enfilar cap a la porteria d'Albil, però va escollir fer la passada en comptes de xutar i no va trobar rematador. Després, en el minut 33, en una altra aparició des de la segona línia que va acabar amb un penal claríssim del porter argentí. Benito Archundia, l'àrbitre mexicà de la final, que ja havia ensenyat una estranya targeta a Messi per simulació de falta, no el va voler assenyalar. I quan semblava que tot estava controlat, va arribar el gol de l'Estudiantes. Boselli va rematar de cap entre Puyol i Abidal.

Guardiola va preparar la segona part a consciència al vestidor, i van sortir al camp quan els argentins i l'àrbitre ja feia uns minuts que hi eren. De passada, va deixar a la banqueta Keita, que havia tingut molèsties tota la setmana, i va fer jugar un altre davanter, Pedro. Un canvi molt ofensiu que va estar a punt de sortir bé només començar el segon acte, però el xut creuat d'Ibrahimovic va sortir fora per poc. Pedro ocupava el lloc de Messi a la dreta per tenir les dues bandes ben obertes i fer ample el camp. Messi tenia llibertat de moviments, i Henry, que havia estat desaparegut tota la primera part, començava a donar senyals de vida. Una excel·lent centrada seva des de l'esquerra, Pedro va estar a punt de convertir-la en gol en el minut 14, però no hi va arribar.

L'Estudiantes ja no sortia, acumulava jugadors a la seva àrea, però el Barça es perdia en les passades horitzontals i quan desbordava apareixien les faltes. Control absolut, però sense arribada. Pedro va fer un intent amb una bona jugada individual que Albil va enviar a córner, i el porter argentí va tornar a aturar una rematada de Piqué quan faltava un quart d'hora. El partit entrava en el desenllaç definitiu amb el Barça perdent. Ibrahimovic hauria pogut empatar amb una rematada de cap a partir d'una centrada de Xavi quan faltaven 12 minuts, però no va girar bé el coll. No hi havia manera, i a 8 minuts del final Guardiola se la va jugar introduint Jeffren per Henry. El del planter va fer un bon partit, va superar per velocitat Clemente Rodríguez i va fer bones centrades. Això s'acabava, i ho feia com a Stamford Bridge: amb el Barça buscant una heroïcitat i amb el rival tancat i assaborint la victòria. Iniesta no hi era, però va aparèixer l'home que té una habilitat especial per marcar tot i no ser un golejador. Pedro havia fet història en les semifinals, i ahir ho va tornar a fer empatant la final en l'últim minut amb una rematada de cap bombada que va superar Albil. Aquest equip no havia perdut cap partit decisiu, i el d'ahir no havia de ser el primer.

La pròrroga va començar amb el Barça buscant el gol i els argentins, tocats per la garrotada rebuda i perquè acumulaven molt de cansament després d'haver corregut molt rere la pilota, buscant descaradament arribar als penals. Messi va decidir erigir-se en el líder del Barça i va estar a punt de marcar dues vegades, primer en un llançament de falta i després amb un xut arran d'una combinació amb Ibrahimovic. Messi és el millor jugador del món i ahir ho va tornar a demostrar, perquè quan va aparèixer per tercera vegada en la pròrroga va ser per guanyar la final. I ho va fer amb el cor blaugrana que té des dels 13 anys, rematant amb el pit una centrada d'Alves després de guanyar l'esquena a tots els centrals argentins. La que faltava ja està guanyada. L'ha conquerida el millor equip de la història. El de les sis copes.