1954, un Barça-Stuttgart per retre homenatge a un barcelonista com ningú

El 2 de setembre de 1954, l'estadi de les Corts es va omplir per l'amistós que inaugurava la temporada. Un partit en horari nocturn que servia, de passada, per provar un nou sistema d'enllumenat artificial. Just abans de l'inici, un home de 80 anys, amb corbata, va fer el servei d'honor. Era Manuel Torres, conegut per tothom com l'avi Torres, l'històric conserge de les Corts, que rebia un merescut homenatge després de tota una vida dedicada a uns colors. El rival escollit per retre l'homenatge era l'Stuttgart, que visitava per primer cop en la seva història Barcelona.

El partit el va guanyar el Barça per 3 a 1. Però el matx era el menys important, tot i que el públic blaugrana estava expectant per veure en acció un club alemany, ja que només dos mesos abans Alemanya havia guanyat el mundial de Suïssa. En aquell Stuttgart, però, no hi havia jugadors de la Mannschaft que havia derrotat la gran Hongria. L'important aquell dia de final d'estiu era l'homenatge a l'home que més anys ha treballat al servei d'aquest club, en Manuel Torres. Malgrat que l'homenatge era ben merescut, el veteraníssim treballador no semblava gaire content. I és que els homenatges posen un punt final a una trajectòria, i per a qui ha estat treballant a dins del Barça, passar a mirar-s'ho tot des de fora no és fàcil. A més, a l'avi Torres li havia fet molt de mal que la directiva de Francesc Miró-Sans decidís que ja no s'havia d'ocupar de l'estadi de les Corts.

L'avi Torres, nascut a l'Aragó i arribat ja de ben jove a Barcelona, el 1883, amb 18 anys, va ser el testimoni més privilegiat dels primers anys de vida del Barça. El 1911, va entrar a treballar a l'entitat per fer de conserge i ja no se'n va separar mai, del Barça. Durant gairebé mig segle de servei a un club, va fer de tot. Va ajudar a fitxar jugadors, va aconsellar Joan Gamper, va establir el primer sistema de carnets de soci, va fer fora lladres del camp del carrer Indústria, i va barallar-se per defensar els jugadors en partits a domicili. Va ser amic de Kubala, de César –el capità del dia del seu homenatge–, d'Alcántara i de Samitier. I durant la Guerra Civil, va defensar el club quan semblava que tot s'acabava, plantant cara als militars franquistes que van arribar a l'estadi de les Corts per ocupar-lo, recordant-los que a Barcelona hi havia dos temples: la catedral, i l'estadi de les Corts. Un temple on l'Stuttgart va ser testimoni de l'homenatge al conserge que va treballar a tres estadis, i no va poder veure el Camp Nou. I potser millor, ja que l'avi Torres era un home de les Corts.