El millor atac també és una bona defensa

Tot i l'acumulació de baixes, Piqué lidera una defensa brillant completada per Touré, Puyol i Sylvinho

Les absències d'Alves, Márquez i Abidal, tres titulars fixos, feien trontollar la defensa i també les cames de l'aficionat. Però, a aquest Barça, no el dobleguen ni les lesions. Ni al davant, on brillen les estrelles, ni al darrere, on Guardiola ha sabut imposar ordre. Finalment, el tècnic va apostar per Sylvinho, un veterà, tot compromís i professionalitat, per ocupar el lateral esquerre, la posició a priori més feble. I el brasiler va complir perfectament el seu paper, en una línia de quatre completada per Puyol, Touré i, sobretot, Piqué, que va ser un mur a l'eix de la defensa. Per dalt, per baix, per anticipació o mantenint la posició davant dels davanters rivals, Piqué va rebutjar totes les pilotes imaginables. En els primers minuts, a més, va tenir prou maduresa per fer una falta necessària a Cristiano Ronaldo quan aquest ja se n'anava cap a porteria –li va costar una targeta groga–, i va saber jugar la resta del partit sota l'amenaça de l'expulsió. Ahir, el català no només es va consagrar com un dels millors defenses del futbol mundial, sinó que, amb només 22 anys, va aconseguir la que és la seva segona copa d'Europa.

Tot i que a Piqué li ha tocat exercir de líder en aquest tram final de la temporada, tampoc va estar sol a Roma. Puyol, desplaçat a la dreta, va fer un partit enorme. Pur caràcter. El capità, de qui s'espera que apel·li a l'èpica en cada partit, va tornar a ser a tot arreu. Al darrere, va ser un dels responsables que Cristiano Ronaldo no trepitgés l'àrea, i també va ajudar en el joc de creació. En els últims minuts, fins i tot va tenir el 3-0 a les seves botes, però aquest cop Van der Sar va estar inspirat.

Finalment, s'ha de reconèixer la feina de Touré Yaya. L'africà, que a principi de temporada va passar una situació molt delicada, ja que va haver d'escalfar banqueta durant alguns partits, ha estat fonamental en els mesos decisius. I no actuant de pivot, la seva posició natural, sinó com a central d'urgència. El seu primer partit a l'eix de la defensa el va disputar en unes semifinals de la Champions, contra el Chelsea. El segon, en la final de copa. I el tercer, ahir, en una final històrica. I és que en aquest Barça, tot sembla molt més fàcil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.