Irracional Madrid

Florentino Pérez no té miraments, ni pudor, ni cap mena de vergonya. En plena crisi econòmica mundial, el president blanc ja ha fet el dispendi de calés més gran de la història del futbol amb només dues incorporacions. L'entitat merengue va anunciar ahir el fitxatge de Cristiano Ronaldo per 94 milions d'euros, una quantitat inhumana que, sumada als 65 milions que també han sortit de la caixa forta del Santiago Bernabéu per al fitxatge de Kaká, dispara la inversió del Real Madrid en 159 milions, una xifra rècord. El preu astronòmic que ha cobrat el United pel jugador portuguès supera també ja el traspàs més elevat que consta en el dia d'avui en les hemeroteques. Va ser el de Zinedine Zidane i, òbviament, va ser protagonitzat per Florentino Pérez. Llavors, el dirigent blanc va permetre's el caprici de pagar 78 milions d'euros al Juventus per vestir de blanc el migcampista francès. I és que, per a Florentino Pérez, l'abús amb el diner és tot un motiu d'orgull. És el seu model de vida, és la seva obsessiva filosofia. De fet, el dia que va anunciar el seu retorn a la casa blanca va il·luminar el madridisme amb una sentència reveladora. «No oblidin que jo sóc qui ha pagat més per un fitxatge», va dir amb supèrbia. La revolució anunciada per Florentino ha començat amb la prepotència i els calés com a armes. Armes de les quals Florentino presumeix amb arrogància, però que al marge de rebentar el mercat, podria també acabar fent petar el club. Almenys cap ment racional pot entendre i assimilar que el futur, la millora i la viabilitat d'un club que pretén tornar al primer pla i alçar títols depengui de gastar-se –de moment– gairebé 160 milions d'euros en dues peces de l'equip (el 8% de la plantilla). O el que és també indecent, que dilapidi el 40% del pressupost –fixat en uns 400 milions d'euros– en dos jugadors que, a més, cobraran 9 milions d'euros per cap i per any.