Pujalte aspira a convertir-se en el primer tècnic que guanya dos cops seguits la copa amb dos clubs diferents

Ferran Pujalte lluita per convertir-se a Lloret en el primer entrenador, almenys de l'època moderna, que obté la copa dos anys seguits amb dos equips diferents. La va gaudir l'any passat amb el Vic precisament en una final contra el Barça i ara dirigeix l'equip blaugrana, el més llorejat de la història. Amb el Vic va disputar quatre finals en set participacions en la copa des del 2003. En va perdre dues contra el Barça (2003 i 2005) i una contra el Noia (2008). Pujalte diu que els jugadors del seu actual equip no li han fet cap comentari respecte de la derrota que els va infligir l'any passat ell mateix quan duia les regnes del conjunt osonenc: «No sé el que parlen, a mi no em diuen gaire cosa, perquè jo era al Vic.» Abans, tres entrenadors havien aixecat la copa amb dos conjunts diferents, però en anys alterns. Carlos Figueroa va obtenir dos títols amb l'Igualada (1992 i 1993) i després va aixecar quatre copes amb el Barça. Andrés Caramés va ser el tècnic d'aquell Cibeles inversemblant que va derrotar el Barça contra tot pronòstic en la final de Salamanca del dia de Sant Joan del 1980. Va ser el primer títol que va guanyar en tota la història un equip que no era català. Més tard va apuntalar el seu palmarès amb tres títols amb el Liceo. L'altre tècnic que va doblar és Carlos Gil, que lluitarà a Lloret per obtenir el seu setè títol. Gil es va estrenar amb el Liceo el 1984 després d'haver estat jugador del club gallec i el 1990 va obtenir el triomf amb el Dominicos d'Alejandro Avecilla contra el Reus. Quim López, l'actual tècnic del Vic, va marcar el gol dels del Baix Camp, que van caure 2-1. López va jugar infiltrat. «Vaig anar a jugar amb crosses i vaig marcar amb crosses.»

Entre el 1944, quan l'Espanyol va inaugurar el palmarès contra el Cerdanyola (4-1), fins al 1965, és complicat saber quins tècnics van dirigir els seus equips. Primer, perquè en molts casos no hi havia una figura que s'ajustés al que ara entenem com un entrenador i els jugadors s'ho feien tot ells mateixos. En altres casos, les hemeroteques no aportaven cap informació respecte dels presumptes entrenadors. També resulta curiós que en declaracions posteriors als títols obtinguts pel Reus, aparegués comentant la jugada el president Olesti i no pas el tècnic Andreu Borràs, conegut llavors com l'HH, en referència al mític tècnic de futbol Helenio Herrera.

Gil la va guanyar amb el Dominicos i el Liceo i Caramés amb el Cibeles i després al Liceo

Carlos Figueroa va triomfar amb l'Igualada dos cops i amb el Barça es va endur quatre títols