«La copa no salva un any»

–Avui, les semifinals contra el San Antonio. Què en pensa?

–«Ara mateix el Reyno de Navarra és més perillós, perquè amb la baixa de Malmagro, que és molt important, i perdent en la mitja part contra l'Antequera, van ser capaços de guanyar. Haurem d'estar al cent per cent; a un partit pot passar de tot.»

–El Barça, però, va mostrar aquella fam que a vegades s'ha trobat a faltar...

–«Després del que ha passat en la lliga, que sent realistes està gairebé impossible, l'equip té moltes ganes de demostrar que és un equip competitiu, que pot guanyar títols. I volem començar per la copa del Rei i després, la copa d'Europa.»

–Una copa salva un any?

–«No, no. No salva un any, però és un més a més molt important. Però imagina't si l'ajuntes amb la supercopa, la copa Asobal i la copa d'Europa, que és el títol en què hem de deixar el que ens quedi per guanyar, perquè amb la lliga són els títols que et donen prestigi, el respecte dels altres equips i, fins i tot, fan que els àrbitres et respectin més.»

–Aquesta fam, per què ha faltat en altres trams de la temporada?

–«Som humans, tots passem pitjors i millors moments, però l'esperit de l'equip sempre ha estat el mateix. Nosaltres estem molt tranquils i satisfets amb la feina que fem i com la fem.»

–Aquestes fases d'irregularitat, que coincideixen amb partits clau (excepte a Kiel), fan que l'equip estigui encara un esglaó per sota?

–«Crec que som un equip que hem demostrat que podem guanyar a qualsevol, però que si no estem al cent per cent també ens pot guanyar qualsevol. Hem de trobar el punt de regularitat que ens falta. Per equip i per qualitat, crec que no estem un esglaó per sota del Ciudad Real, del Kiel ni de ningú.»

–I com es troba aquest punt de regularitat? Quina és la recepta?

–«S'ha d'entrenar molt bé, amb molta intensitat, i no dic que no ho fem, però després del pal de la lliga és inevitable que el cap no et respongui igual.»

–La sensació, però, és la d'un equip en construcció permanent.

–«Fins que no ets a dalt de tot no tornes a baixar, i quan ets a baix t'estàs construint fins que no tornes a arribar a dalt de tot. Els últims anys hem tingut molts fitxatges cada temporada, i sempre és més complicat el fet de conjuntar tanta gent nova.»

–És fix aquí, en la selecció, amb 25 anys compleix la vuitena temporada completa en el primer equip i és capità. Satisfet, suposo?

–«I tant! A banda d'estar a casa amb els meus, estic en el Barça. I estar en el Barça no t'adones del que és fins que en marxes; de tot el que és aquest club, la ciutat... I estic content perquè encara em queden anys de contracte i els vull aprofitar al màxim.»

–Alguns pensen que si tots tinguessin el seu caràcter, les coses anirien d'una altra manera.

–«Això no se sap mai [somriu]. Sóc un jugador que sempre s'hi ha de posar una mica més. Un fa dos metres d'altura, i un altre és de sang calenta, i cadascú amb les seves característiques intenta fer-ho al millor possible, i una de les meves és lluitar i posar-hi tot el que tinc perquè tot em surti tan bé com sigui possible.»

–I això és el que el converteix en un dels capitans [és el tercer, rere Barrufet i Iker Romero].

–«M'agrada pensar que el cos tècnic pensa en mi com a tercer capità per aquestes característiques, i també perquè sóc un jugador de la casa. Després de Barrufet sóc el jugador català amb més temporades.»