HANDBOL
«FINAL FOUR» LLIGA DE CAMPIONS
El poder d'un favorit
El Barça supera el Txekhovskie exhibint la força del joc col·lectiu
La defensa eleva la consistència sobre la qual sustentar tota la resta
El Barça va viatjar dilluns a Alemanya per aïllar-se, entre d'altres coses, de l'entorn i dels favoritismes que el situaven en la final gairebé sense jugar-la. Però la semifinal contra el Txekhovskie va resultar un partit dur, tot i que el bloc blaugrana va demostrar que sabia el que havia de fer per imposar-se. Amb una defensa consistent i solvent va desactivar l'equip rus, que en molts atacs no va saber què fer. Fins a 10 pilotes va enviar fora de la porteria del Barça, un altre cop ben protegida per Saric, que parant menys que Grams va demostrar que l'efectivitat, en l'handbol, és un recurs molt valuós.
L'equip, conscient del perill rus per les bandes, va saber aturar Shelmenko i Rastvortsev, dos canoners que tan sols van fer tres gols per a un rival superat i tan sols sustentat pels extrems i pel pivot. Massa poc quan al davant es troba un Barça entonat, concentrat i convençut. L'única llacuna, buscant la perfecció, va ser precisament el centre, quan els petits, sobretot Filippov, el millor jugador rival, va conquerir diverses vegades el pivot aprofitant el marcatge a Chipirov i els homes grans del Txekhovskie. Un bloc d'envergadura i robust que, paradoxalment, va esdevenir tendre en les mans del Barça, compacte i seriós com pretenia, evocant aquell equip capaç de tot i que, ja alguns cops, ha estat campió aquest curs (supercopa estatal, copa Asobal i la copa). Juanín, encertat com els últims temps, va tornar a ser el màxim golejador blaugrana, tot i que la nota més destacada va ser el joc col·lectiu. Excepte els porters, i els especialistes defensius, gairebé tota la plantilla va marcar per assolir una victòria que només va tenir uns instants de dubte, els primers de la segona part, quan un parcial inicial d'1-4 pel Txekhovskie i dos gols de fly espectaculars van reduir les distàncies (20-22, 43'). Un miratge en el guió de domini del Barça. Un 3-0 va ser la resposta (20-25, 46'), ja inapel·lable. La diferència de cinc gols va situar el partit on havia estat fins aleshores (des del 5-1 del minut 7), i on estaria fins el final. L'intercanvi de gols només va arrodonir el triomf brillant del Barça.
«Excepte el Palau, sembla que mai no juguem a casa»
Amb uns 500 seguidors blaugrana animant a la graderia, i deixant-se la veu pel seu equip, la resta del pavelló va posar-se finalment del costat rus. Segurament tenir un rival més fàcil per a la final (devia pensar l'amplia presència alemanya), i el fet que el Barça dominés fins al punt de minimitzar el suposat poder intimidador del Txekhovskie (ahir, gairebé inexistent), va fer que el públic animés el rival del Barça. «Exceptuant el Palau, sembla que mai no juguem a casa», deia Xavi Pascual, amb certa resignació però restant importància al fet. «Estic molt satisfet i orgullós pel treball ofert», segella el tècnic. «L'equip ha fet un partit molt complet, molt bé en defensa i amb un gran valor del col·lectiu», afegia. «Hem jugat tots i ens hem repartit els minuts, que tenint la final demà [per avui] era molt important», afirma Víctor Tomàs, que va cedir el seu lloc habitual de titular al l'extrem dret a Albert Rocas, que va completar una feina fosca incommensurable. «Estem satisfets, amb moltes ganes de jugar demà», segella el gironí.
