Usain Bolt, estratosfèric

El velocista jamaicà torna a sacsejar l'univers atlètic i fa miques el rècord de 100 m

9.58
EL RÈCORD
La plusmarca mundial rebaixa en 11 centèsimes el registre de Pequín (9.69)

Exactament un any després que un llampec d'origen jamaicà enlluernés el cel del Niu de Pequín es va produir un altre fenomen extraordinari sobre la pista blava de l'Estadi Olímpic de Berlín, en el santuari de Jesse Owens en els Jocs de 1936. Usain Bolt va tornar a sacsejar l'univers atlètic amb un altre rècord del món de 100 metres, que no fa sinó certificar l'enorme potencial que va lluir a la capital xinesa, on va inaugurar una nova era en la velocitat mundial. Amb el títol olímpic a la butxaca, aquest cop el velocista jamaicà no va celebrar la victòria abans d'hora i va mantenir l'amplitud i la freqüència de la seva gambada celestial fins a completar tot l'hectòmetre. Les ximpleries van quedar per abans i després de la cursa. En els 9.58 que va durar el vol no hi va haver concessions de cara a la galeria. Únicament un parell de mirades de reüll per confirmar que tot anava sobre rodes. Fins i tot, el temps de reacció, un dels seus punts febles, va ser aquest cop correcte i així va poder prendre el comandament de la cursa molt abans del que és habitual.

El guió de la final es va complir fil per randa. El tant publicitat duel entre els tres esprintadors més ràpids de la història va tornar a esdevenir, com a Pequín, un monòleg del gegant de Trelawny. El títol va ser per a l'alegre Bolt, el subcampionat per a l'avorrit Tyson Gay i la tercera plaça del podi per a l'introvertit, que ahir ho va ser menys que mai, Asafa Powell. De fet, l'exhibició del triple campió olímpic va eclipsar la cursa excepcional de Gay, que va demostrar la seva enorme competitivitat amb la consecució d'un nou rècord dels Estats Units. Amb un registre de 9.71 va rebaixar en 6 centèsimes la seva plusmarca (9.77) i es va quedar només a dues del registre de Bolt en els Jocs. El tercer en discòrdia, Powell, va competir per primera vegada en un gran campionat al nivell de les seves possibilitats. El més trist per a l'exrecordista és que aquest cop els 9.84, la seva millor marca del curs, només li ha servit per acabar tercer.

Daniel Bailey (Antigua i Barbuda), el company d'entrenaments de Bolt, i Richard Thompson (Trinitat i Tobago), l'oblidat subcampió olímpic de Pequín, van completar el repòquer d'asos per sota dels 10 segons (9.93).

EVOLUCIÓ

9.90
L. Burrell (EUA)
14/06/91
9.86
C. Lewis (EUA)
25/08/91
9.85
L. Burrell (EUA)
6/07/94
9.84
D. Bailey (CAN)
27/07/96
9.79
M. Greene (EUA)
16/6/99
9.77
A. Powell (JAM)
14/6/05
9.77
J. Gatlin (EUA)
12/05/06
9.77
A. Powell (JAM)
11/6/06
9.77
A. Powell (JAM)
18/6/06
9.74
A. Powell (JAM)
9/09/07
9.72
U. Bolt (JAM)
31/05/08
9.69
U. Bolt (JAM)
16/08/08
9.58
U. Bolt (JAM)
16/08/09

Títols per a Jessica Ennis i Valerie Vili

En les altres dues finals de la sessió de tarda, les victòries van ser per a la britànica Jessica Ennis, dominadora de l'heptatló des de l'inici, i per a la neozelandesa Valerie Vili, que va saber contestar el bon inici de la local Nadine Leinert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.