El 19 d'abril de 1979, avui fa 30 anys, es van constituir els primers ajuntaments democràtics al Camp i l'Ebre, i a tot l'Estat espanyol, després de la dictadura franquista, sorgits de les eleccions del dia 3. Feia 45 anys de les anteriors municipals democràtiques (1934) i els nous representants s'enfrontaven als reptes de posar fi a inèrcies autoritàries i vetllar per la transparència administrativa, unes tasques que van impulsar plens d'il·lusió però també d'una inexperiència política que obligaria la majoria de càrrecs electes a anar-ne aprenent sobre la marxa. Els nous ajuntaments tenien molt pocs recursos econòmics i el repte de treure els seus municipis d'un subdesenvolupament històric. Molts pobles no tenien ni xarxa d'aigua potable, ni clavegueram, ni carrers asfaltats i enllumenats.
Les agrupacions d'electors independents, forjades en gran part per activistes amb inquietuds de renovació, provinents d'entitats cíviques i socials, van ser les triomfadores de la jornada, ja que van obtenir 84 alcaldies a la demarcació. Fins a 38 batlles va tenir una incipient CiU -que en anys posteriors es nodriria de molts d'aquells primers independents-, 33 la UCD -precursors del PP, i considerada llavors hereva ideològica del règim- i 14 del PSC, que, això sí, va guanyar a la majoria de capitals (Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell o Falset), i també ho havia fet en el còmput global de vots a les eleccions. Dues formacions històriques com el PSUC -precursors de l'actual IC- i ERC es repartien quatre alcaldies més cadascuna.
Nous valors polítics
Només tres d'aquells alcaldes -el de Móra la Nova, Vilaverd i els Garidells- ho han seguit sent ininterrompudament fins avui, si bé molts altres tindrien trajectòries força extenses, com Primitivo Forastero (Camarles), Joan Boronat (Salomó), Jaume Ferrús (la Vilella Baixa) o Rossend Roig (Vallclara). Altres van destacar després per fer el salt a la política general, com els socialistes Martí Carnicer (El Vendrell, diputat al Parlament), Ramon Aleu (Falset, senador) o Jaume Antich (Ulldecona, diputat al Congrés); el republicà Pere Muñoz (Flix, senador que torna a ser alcalde) o el convergent Josep Gomis (Montblanc, president de la primera Diputació de Tarragona, i exconseller de Governació).
Les municipals del 1979 van ser les terceres eleccions des de la restauració de la democràcia. A més, era el cinquè cop que els ciutadans havien estat convocats a les urnes després de Franco. 48 anys abans, les primeres eleccions després de Primo de Rivera havien estat les municipals, on els republicans van arrasar i va caure la monarquia.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.