Millorar l'educació a casa nostra és l'objectiu. En això no hi ha dubtes. Els camins per fer-ho són molts: no tots encertats. Fa poc, en una tertúlia sobre l'educació lingüística dels nostres alumnes, va sorgir una proposta que podria semblar un estirabot. Per als qui no s'expressen prou bé, comprenen malament, escriuen amb un estil erràtic i descohesionat, caldria... el llatí per a nens! L'argument expressa una convicció: cal augmentar llur competència lingüística.
No ho sé, no ho sé. Funcionaria? Tots tenim una certesa personal: les noies i els nois joves pensen, i han de pensar bé. Aquesta hauria de ser la 9a competència bàsica, la que han oblidat en l'annex 1r del Decret 147/2007 de la Generalitat, on es fixa la nova ordenació acadèmica. Podria formular-se com: «Pensar, tenir esperit crític i justificar els valors morals.» La competència 9a no és idea meva: l'ha suggerida José Antonio Marina, un eficaç divulgador. Recorda que «els nens són filòsofs espontanis, sense saber-ho», «són interrogadors inesgotables». Sabíem –des d'Aristòtil– que la filosofia comença amb la capacitat d'admirar-nos, però ara ens adonem que la necessitem. La curiositat natural ha de dur a la responsabilitat cívica, a l'autonomia personal i a la crítica alliberadora.
Al meu IES se'm va encarregar d'impartir filosofia per a gent jove a 80 excel·lents vailetes i vailets de 1r d'ESO: em va sorprendre i il·lusionar. Una matèria alternativa, certament, però amb un grapat d'estudiants eixerits. Ara el projecte ja rutlla, i rutlla bé. Des de diferents indrets d'Europa sorgeixen docents interessats a compartir bones pràctiques, per exemple, dins dels projectes Comenius (l'Erasmus preuniversitari).
Com se sap, tot això no és pas una novetat a Catalunya: aquí hi ha molta gent admirable que són capdavanters en filosofia per a nens. El Departament d'Educació promou cursos vinculats al projecte Filosofia 3/18 (www.grupiref.org), que té com a referent el currículum de Philosophy for Children (www.p4c.com). Disposem d'un màster a la UdG, on existeix un equip fiable. En una tesi doctoral relativament recent s'afirma que tot això ajuda l'alumnat «a l'autoreflexió i al pensament crític [...], a un major coneixement del seu entorn i a una comprensió racional i crítica» (Carreres). No és pas un programet de lògica, sinó una formació operativa.
Ara bé, siguem realistes: en els currículums i les decisions pedagògiques s'està donant un tractament asfixiant a la filosofia. Ofeguen –amb fets, perquè... «verba volant!»– aquest àmbit de formació del caràcter, de reflexió, de transversalitat i maduració intel·lectual i afectiva. Aquestes són les dades: una miserable hora a 3r d'ESO, una altra a 4rt, dues a 1r de batxillerat i tres a 2n, per a l'estudi de 27 segles de reflexió filosòfica. En volen fer unes maries. Anèmia de possibilitats docents i, per si fos poc, condicionada a instrumentalitzar-nos a favor de l'assignatura de ciutadania, que ni ètica en volen dir. En lloc de cercar el millor de la filosofia, se'ns fa servir per donar una imatge de cara neta i encolomar-nos la responsabilitat que ningú no es comporti incívicament pel carrer.
L'educació en la ciutadania és tasca de tots: també dels pares, comunicadors, artistes... i polítics. L'ensenyament de la filosofia sí que és feina de professionals. «No es país para filósofos», el nostre país? Un grup de professors, associats gràcies a la comuna il·lusió docent i a les utilitats del Facebook, proposen el Manifest de Girona (http://blocs.xtec.cat/sphn), una convocatòria per reivindicar la dignitat i la centralitat de la formació filosòfica a secundària. Volen dur la filosofia al carrer, i hi necessitem molta gent. Tant de bo ens en sortíssim, pel bé de l'educació i del país.
