La reforma de l'ensenyament secundari pràcticament volia carregar-se la presència de la filosofia als instituts i, de fet, ho va aconseguir bastant. Possiblement ho hagués aconseguit encara més si no hi hagués hagut una certa mobilització, almenys de part dels docents, en defensa d'un saber respecte al qual costa entendre que sigui tan menyspreat per les autoritats educatives, si no és que la seva intenció sigui desarmar el pensament (de fet, alguna cosa que té a veure amb la capacitat crítica) de la ciutadania que tant semblen tenir en compte. Ho apunto perquè, amb l'última modificació deguda al Decret de Batxillerat del Departament d'Ensenyament, en el currículum de secundària l'ètica s'ha reconvertit en educació eticocívica (1hora setmanal a 4rt d'ESO) i la filosofia, en filosofia i ciutadania (a 1r de batxillerat), mentre que, a segon de batxillerat, només dues hores són destinades a la història de la filosofia. ¿A més de l'escandalosa minimització de la seva presència en el pla docent, es considera que l'ètica i la filosofia no poden anar soles i, com si fessin por i s'haguessin de suavitzar, han d'acompanyar-se amb el civisme i la ciutadania que ja contenen o haurien de contenir en elles mateixes?
Persevera, doncs, l'agressió a la filosofia, però també la seva defensa, com ara la impulsada per un grup de docents de l'Empordà a través del Facebook. És així que, també assumit i difós per un col·lectiu d'estudiants, m'ha arribat l'anomenat Manifest de Girona en defensa de la filosofia a l'educació secundària. Aquest manifest serà llegit demà dissabte, 25 d'abril, al pont de Pedra de Girona, en un acte convocat a les dotze del migdia i a l'espera de la participació ciutadana.
Als assistents se'ls demana que signin el manifest i que cadascun dugui un text per ser llegit. Jo no hi podré assistir, però des d'aquesta columna hi vull fer arribar el meu suport i una cita de Descartes: «Viure sense filosofar és tenir els ulls tancats sense intentar obrir-los mai.»
