Avui tot ha de ser lleuger, divertit, espectacular. Ho saben els mestres, que han d'ensenyar els nens sense demanar cap esforç per aprendre; ho saben els periodistes, que han d'explicar per què el món té febre en trenta segons, i ho saben els organitzadors de la Setmana del Llibre en Català (Sant Cugat del Vallès, del 6 al 15 de març), que anys enrere havia tingut edicions simultànies a Girona i altres capitals catalanes entre el 1999 i el 2004. Aquesta edició de la Setmana del Llibre ha estat objecte de controvèrsia. Primer va ser el canvi d'emplaçament, que tradicionalment havia estat Barcelona. La pèrdua de centralitat és evident, però no serem nosaltres els que discutim que també hi ha vida fora de Barcelona. Una altra qüestió és la conversió del que podria ser un gran aparador de llibre de fons en un festival. Diu l'organització que vol donar «més presència a les activitats relacionals i participatives» i fer «una transició vers un concepte expansiu que ressalti i millori la percepció de la qualitat i el prestigi de les lletres catalanes (...) a través d'activitats suggeridores i estimulants». Alta literatura per justificar un esforç tan inútil com l'ensenyament lúdic: intentar que s'acosti als llibres la gent que no té cap interès en els llibres. ¿És necessari que la Setmana del Llibre en Català fomenti l'hiperpromocionat premi Sant Jordi, per exemple? Al contrari: la gràcia és poder trobar el llibre que no trobaràs a la llibreria, sobretot perquè el gran problema del sector és, precisament, que els títols desapareixen del mercat en pocs mesos i que els llibreters no poden assumir la superproducció de novetats. Si els títols que hi trobem han de ser els que ja tenim a mà –i que al cap d'unes setmanes seran a totes les parades de Sant Jordi–, no cal que ens hi esforcem. Almenys els qui comprem llibres abans i després del 23 d'abril.