vuits i nous
«Romandre» al tren
La Renfe practica el bilingüisme mentre el Parlament qüestiona una intervenció en català
Si tothom entén el castellà, per què TV3 ha de doblar les pel·lícules?
Abans d'arribar a l'estació de Badalona, els altaveus del vagó anuncien primer en castellà i després en català que hi ha hagut una avaria a l'estació d'Arc de Triomf i que, en conseqüència, el tren en què anem, que ha de passar per aquell punt, pot «romandre» aturat en qualsevol tram de la línia. Romandre, ha dit. El lingüista Xavier Pericay, el del català light, el del barco, el que s'ha passat a Ciutadans i s'ha establert a Mallorca per distanciar-se del nacionalisme intransigent, explica en les seves memòries que durant un temps va treballar en un despatx de l'estació de França de Barcelona amb l'encàrrec de fer classes de català als treballadors de Renfe i traduir els textos dels avisos des de l'original castellà. ¿Va ensenyar a dir i traduir romandre, ell que trobava que vaixell era un arcaisme? Potser va ser un successor seu, partidari del català heavy. «Els trens romandran aturats.» Si no fos que en època d'Ausiàs March no hi havia trens sinó barcos, em semblaria que Renfe ens amenitza el viatge amb un fragment de Veles e vents.
La veu torna a sonar per dir, primer en castellà i després en català, que a causa de l'avaria d'Arc de Triomf, el nostre tren es desviarà cap a l'estació del passeig de Gràcia i no passarà per la de plaça de Catalunya, que és on pretén baixar el gruix de viatgers. Així que ho ha acabat de dir, una veu diferent ho desmenteix per afirmar, en castellà i català, que el tren acabarà el viatge a l'estació de Clot-Aragó, que és la pròxima. Els faig saber que encara hi ha usuaris de Renfe amb capacitat d'indignar-se. Al meu vagó, se'n van indignar dos.
El maquinista intervé. Amb el micròfon que té a la cabina diu que el tren que condueix anirà a morir a «la estación de Francia. Ho diu només en castellà. En Pericay reconeix que molts empleats feien campana, sobretot els maquinistes. És clar: ¿com pots fer classe posem per cas de dotze a una del migdia en un despatx de l'estació de França si a aquella hora un alumne el tens a Blanes, l'altre el tens a Vilafranca i l'altre roman a Sant Pol?
El tren arriba a l'estació del Clot-Aragó. S'obren les portes, i els passatgers, per si de cas, surten en estampida. ¿Què se n'ha fet, de l'esperit aventurer de la gent? ¿Que no volen saber si aquell tren va a passeig de Gràcia, va a l'estació de França o roman allí? Jo romanc per veure què passa. Com jo, ho fan una noia jove i un senyor. Al tren li costa arrencar. Romandrà a Clot-Aragó? Quan es tanquen les portes i comença a rodar, la possibilitat queda descartada però se n'hi afegeix una altra: els avisos lluminosos del vagó asseguren que la pròxima estació és Arc de Triomf, l'única que fins ara no s'havia previst. «Próxima parada Arc de Triomf/Propera parada Arc de Triomf.» L'assessor lingüístic de Renfe troba que proper és més català que pròxim o que pròxim s'assembla massa al castellà. El tren es desvia cap a l'esquerra, i com que em conec una mica la xarxa sé que la próxima/propera estació serà la que el maquinista ha decidit. L'estació de França, concebuda com un palau, s'ha convertit en el contenidor dels trens que no saben on van ni on paren.
Faig mal fet de riure'm del pintoresc bilingüisme de Renfe. La companyia ferroviària és sensible, i de la mateixa manera que un dia va tancar la música ambiental que sonava als vagons perquè quatre passatgers van dir que no els deixava concentrar-se, ara és capaç de concloure que amb un sol idioma ja n'hi ha prou, i el sol idioma sempre és el castellà, que l'entén tothom. En altres coses no, però quan es tracta de suprimir, la Renfe és molt diligent.
És el que ha passat aquesta setmana al Parlament de Catalunya. Com que el castellà l'entén tothom, la majoria dels diputats de la casa han trobat altament censurable que un diputat pronunciés un discurs en català a una delegació de súbdits nicaragüencs i se'l fes traduir al castellà. I això que els nicaragüencs havien vingut per observar com es parlava a la nostra primera institució política. Si tothom entén el castellà, per què TV3 ha de doblar les pel·lícules, havent-hi el doblatge en castellà dels cines? Per què s'han de duplicar els avisos dels trens? Per què s'ha de fer una versió catalana d'alguns diaris escrits en castellà, si aquests mateixos diaris s'han escandalitzat de la traducció parlamentària amb l'argument que és un dispendi que ens hauríem pogut estalviar? Des que hi ha hagut els casos Millet i Pretòria, a tothom li dolen molt els diners. Per què s'ha de parlar en català al Parlament de Catalunya?
Tot això rumio en el túnel on el tren ha quedat encallat en el seu camí cap a «la estación de Francia». Quines coses. Un dia suprimiran el català dels trens –potser ara que Renfe serà traspassada a la Generalitat– i haurem d'acabar erigint un monument als del català light, o heavy, les seves classes de llengua i els seus romandre i proper.
Per la cara que feia ja m'ho pensava. Arribem a l'estació de França i la noia pregunta: «Això és el passeig de Gràcia?» Noia, que no has entès el maquinista?
