opinió

A l'Empordà no ens volen escoltar

A propòsit de la C-31 tenim la sensació que les autoritats senten, però no escolten, i llegeixen, però no entenen o no volen entendre

Pensar que el progrés arriba amb tones de formigó és l'agonia de l'Empordà

Després de llegir i rellegir el munt d'articles que han aparegut a la premsa sobre la C-31, tenim una sensació d'incomprensió total. Després d'argumentar els perills de l'obra pel territori, la forma com s'ha executat i la nul·la participació que ha tingut la societat civil en el seu desenvolupament, els defensors de la carretera continuen sense fer una reflexió serena i caient en els mateixos tòpics de sempre. Els que defensen la veritat oficial van de víctimes i culpabilitzen els articulistes que gosen criticar les seves tesis acusant-los d'autoritaris i excloents, però no han entrat a rebatre de forma seriosa cap dels arguments que s'han plantejat.

Per ignorància o voluntat ací hi ha un greu problema de comunicació. Encara que s'escriguin desenes d'articles ben argumentats contra la C-31, sembla que aquests no es llegeixen amb prou cura. Tenim la sensació que les autoritats senten, però no escolten, i llegeixen, però no entenen... o no volen entendre. S'han plantejat molts arguments, i la forma de rebatre'ls sempre ha estat repetir els mateixos tòpics del primer dia, com un lloro, sense entrar en el fons de la qüestió.

El debat està enquistat perquè una de les parts no entra en els motius ni treballa en una bona planificació territorial al costat de la gent i del territori, tot sovint incomplint el pla director territorial de l'Empordà, una eina que, per cert, és fruit del treball i l'esforç de molts ciutadans i ciutadanes que no van deixar de lluitar fins que aquest es va aprovar.

Hem perdut la confiança en aquest estil de fer política. Compromisos de paper mullat que al cap de dos dies no es compleixen. La societat civil va pensar que això canviaria amb el «nou estil de fer política» que les esquerres ens prometien quan van arribar al poder. La tristíssima realitat és que no només amb la C-31, sinó en moltes altres qüestions, no han estat a l'altura de les expectatives ni del que el ciutadà demana.

Aquesta carretera ha desencadenat moltes crítiques des de tots els sectors afectats per les obres. Però el govern no ha volgut llegir-les de forma àmplia i profunda. I així és normal que no entenguin res. L'actitud comunicativa d'alguna conselleria és prepotent i fatxenda, i això fa que es comenci a desbarrar en contra de qui gosi criticar l'establishment oficial. En molts casos aquestes crítiques provenen de plataformes totalment lliures de qualsevol partit o lobby i que només intenten defensar els interessos globals d'un territori. És a dir, un futur i progrés molt diferent al que ens volen imposar.

Demanem que no es degradi més aquesta terra, que durant segles ha enamorat civilitzacions. Amb pocs anys s'han carregat segles d'història i de treball que han permès mantenir aquest entorn que ha seduït tants déus.

Ens comparen amb la Toscana i la Provença, però com que nosaltres també viatgem, llegim i mirem les etapes de ciclisme per la tele, no ens enreden fàcilment. Cap d'aquests dos territoris no està patint una degradació semblant a la de l'Empordà. Més que una plana encisadora ens estem convertint en un sòrdid infern que ni portarà progrés, ni millorarà el paisatge, ni portarà prosperitat econòmica, ni atraurà més turisme. Pensar que el progrés arriba amb tones de formigó i asfalt és l'agonia de l'Empordà. Un paradís cada cop més degradat.

Durant quasi vuit anys s'ha lluitat per intentar posar fre al desordre urbanístic, paisatgístic i d'infraestructures. S'ha mobilitzat molta gent en diferents ocasions i per diferents motius. S'han fet consultes populars, amb més vots que els que treuen alguns partits de govern, tan democràtiques com qualsevol elecció oficial. A molts països de la UE s'hi realitzen debats públics amb experts independents i oberts a tothom. Aquí la democràcia fa por. La covardia oficial de no poder controlar els crítics, fa que la participació ciutadana es redueixi a un trist anunci en un diari oficial.

Durant aquest temps s'ha intentat treballar per un altre món, però dins la partitocràcia professional no hi tenim cabuda. Com a mínim, hem pogut crear un camí personal prou engrescador i fort perquè les administracions hagin hagut de donar explicacions per actuacions que creen alarma social. Unes explicacions que no tenen cap voluntat d'autocrítica ni de fer-se entendre, perquè al poder el preocupa poc el que pensi la gent. Tira pel dret. Esperem que el temps de les cireres ens permeti canviar tot això.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.