La Unesco i la diversitat cultural (2)

Malgrat el fracàs de representació de la diversitat des del punt de vista de les organitzacions civils de què parlàvem a l'article d'ahir, la Unesco ha fet i està fent una tasca extraordinària per donar a conèixer la diversitat cultural a través de diferents instruments.

El primer pas és el que ha fet de la Unesco un organisme d'alt reconeixement internacional: les declaracions de Patrimoni de la Humanitat que començaren el 1972. Una comissió d'experts nomenats per la Unesco es reuneix cada any per estudiar les propostes dels governs estatals i proclamar Patrimoni de la Humanitat Cultural i Natural i, des del 2001, també es proclama Patrimoni Oral i Immaterial, com és la Patum de Berga o el Misteri d'Elx. Els governs estatals hi tenen un gran interès pel prestigi i el reconeixement mundial a la cultura que representen i per raons econòmiques, ja que aquests nomenaments atreuen un turisme cultural d'alta qualitat. A canvi, els països es comprometen a mantenir i protegir els béns així reconeguts i si no ho fan poden ser desclassificats.

El segon pas es produeix a Mèxic el 1982 amb la definició del que s'entén per diversitat cultural. Faran falta, però, quasi 20 anys perquè aquesta sigui reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat (2001). La polèmica esclata perquè en el seu capítol 2, apartat 2, reconeix que els béns culturals són diferents d'altres béns (mercaderies) i, per tant, poden ser objecte d'especial protecció. Aquí hi jugaren els interessos de les grans indústries culturals, com Hollywood, que s'hi oposà frontalment, i França, que es convertí en una defensora a ultrança de la diversitat, malgrat les dificultats que té per reconèixer-la dins de les pròpies fronteres. La Unesco assumeix com a funció pròpia promoure el reconeixement d'aquesta diversitat cultural.

Un tercer capítol són les exposicions mundials i, a partir del Fòrum de les Cultures de Barcelona, les possibilitats que obren aquests fòrums, que poden tenir un format més flexible de projecció de la diversitat que les costoses exposicions mundials.

Koichiro Matsuura, exdirector general de la Unesco, expressava el 2004 l'aparició d'un nou analfabetisme sobre la diversitat cultural i, per tant, la necessitat d'una nova alfabetització, acció que Amics de la Unesco de Barcelona estem duent a terme intensament des de 1988 amb el programa Altaveu de les cultures, amb el qual fem una mitjana de 350 conferències cada any.