opinió
Laïcisme i secularització, no pas ateisme
L'autor, adreçant-se a un altre articulista, respon als qui interpreten que va defensar l'ateisme remarcant les diferències entre qui nega l'existència de Déu i qui reivindica el laïcisme
Crec que una persona cristiana pot ser perfectament partidària d'una societat laica, ja que no hi ha cap principi de contradicció
Benvolgut Manuel Cuyàs:
L'atzar de la compaginació del diari va fer que diumenge passat el teu article sobre Ágora d'Alejandro Amenabar i el meu article sobre la vigència d'Hipàtia, com a figura de la laïcitat en el món actual, ocupessin la mateixa pàgina. D'entrada haig de dir que estic d'acord amb algunes de les teves apreciacions sobre la pel·lícula. Tal com vaig manifestar en la crítica que vaig publicar fa unes setmanes, em molesta la grandiloqüència de la seva posada en escena i que el cinema espanyol s'emmiralli en aquest model de superproducció.
El tema de fons, però, que em motiva a escriure aquestes ratlles no són tant les filies i fòbies que ens pot produir Ágora, sinó una simple qüestió de matís, que després d'haver rebut algunes cartes d'alguns lectors, pot generar malentesos. El fet que en el teu article parlessis d'una conspiració de l'ateisme, ha estat llegit com si el meu article formés part d'aquesta conspiració perquè reivindicava el dret d'una metgessa de Banyoles d'exigir que traguessin els crucifixos d'un hospital religiós que l'ICS ha convertit en el servei d'urgències mèdiques de la població. En el meu article mai vaig parlar d'ateisme, ni de res semblant, els termes que vaig utilitzar eren els de laïcisme i secularització, que crec que no són ben bé el mateix.
Una conquesta
La secularització del món és una de les grans conquestes de la modernitat filosòfica que té les seves arrels en la il·lustració del segle XVIII. El projecte il·lustrat exigeix la separació del poder de l'estat del de la religió i també una clara divisió entre el coneixement científic –basat en la raó– i el coneixement mític –basat en la fe–. La secularització ha servit perquè alguns estats es declaressin aconfessionals, perquè l'esfera pública pogués desenvolupar-se al marge del poder de l'església i perquè les conquestes del coneixement científic fossin acceptades més enllà dels dogmes de fe que proposava la religió. És evident que malgrat les crisis de la modernitat, la secularització no s'ha dut a terme. Com ben bé reflectia al final del meu article quan parlava que en el món, el continent que ha treballat més en aquesta direcció era Europa, on només hi ha un 20% de la població que creu en els processos de secularització.
L'ateisme no té res a veure amb això. L'ateisme nega l'existència de Déu i per tant rebutja tots els símbols que recorden aquesta existència. La base de l'ateisme té poc a veure amb la modernitat perquè parteix de la importància de la religió dins del món per negar Déu. Particularment em considero partidari del laïcisme, però no em considero ateu. Respecto i m'interessa tot el llegat que el cristianisme ha donat a la nostra cultura i crec que hem de conèixer i interioritzar la història d'aquest llegat, fins i tot m'interessa l'existència del misteri. Malgrat això crec que calen passos de gegant per secularitzar la societat, perquè la societat civil pugui viure absolutament separada dels interessos de l'església. Crec que una persona cristiana pot ser perfectament partidària d'una societat laica, ja que no hi ha cap principi de contradicció. Penso que cal matisar aquestes coses. Si parles de conspiració de l'ateisme t'estàs referint probablement als signes d'un món que ja no existeix. Potser hi ha una conspiració –jo preferia parlar de conquesta– del laïcisme en un món en què la religió vol continuar essent-hi present.
Una abraçada
