El 25 de novembre és el Dia Internacional Contra la Violència Envers les Dones. En una data tan significativa com la d'ahir, voldria fer referència a les dades de la darrera enquesta de seguretat realitzada pel Departament d'Interior de la Generalitat. Aquestes ens diuen que a Catalunya s'ha incrementat el nombre de les denúncies i les detencions per violència masclista. Això es pot atribuir al fet que hi ha una major conscienciació i un major suport, social i per part de les administracions, a les dones que pateixen aquest situació. Però una altra dada que ens aporta l'esmentada enquesta resulta molt preocupant: ha augmentat el nombre de menors amb conductes de violència masclista. Aquest fet demostra la necessitat d'incrementar esforços en la seva prevenció, sobretot entre els adolescents, amb campanyes com les que ja està fent el govern català, i també s'ha d'avançar en la coeducació a les escoles. Tanmateix, per eradicar aquesta xacra hem de ser conscients que l'escola també és un reflex de la societat, on entren tots els aprenentatges masclistes adquirits.
La violència masclista és un problema profund, de desequilibri de poder entre els homes i les dones. Els i les joves reprodueixen els models socials en què viuen i assumeixen els rols que la societat els atorga. I mentre continuïn les discriminacions de gènere serà difícil eradicar totalment les relacions de poder, domini i violència que exerceixen alguns homes envers les dones. Més enllà de seguir batallant per l'eliminació de les imatges sexistes en el mitjans de comunicació, per la igualtat real entre homes i dones en el món laboral, o que l'aprovació de la llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista suposi un bon instrument, el que cal és avançar cap a un veritable pacte de ciutadania entre homes i dones per eliminar aquesta violència.
Vull recordar les germanes Mirabal, tres activistes dominicanes contràries a la dictadura de Trujillo, assassinades ara fa 49 anys a mans dels sicaris del règim. Aquestes dones volien construir una societat més justa, on tothom tingués els mateixos drets independentment de la seva procedència social i del seu sexe. La seva lluita continua vigent.
(*)
