Creix el malestar a les Terres de l'Ebre per l'acceptació a tràmit de la ILP antitaurina
L'alcalde d'Amposta es mostra preocupat i les penyes podrien mobilitzar-se per defensar els correbous
Els municipis de les Terres de l'Ebre no estan disposats a renunciar als correbous. Segons Miquel Ferré, «massa gent que critica les festes amb bous al territori, ho fan sense conèixer la realitat». A les Terres de l'Ebre hi ha prop de nou empreses dedicades a la cria de bous, i és per això que el president de l'agrupació, que no està d'acord que el vot de divendres dels parlamentaris fos secret, aposta per obrir un diàleg «que serveixi per respectar les tradicions, costums i els sentiments dels pobles». No obstant això, des de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines no es descarta dur a terme manifestacions i altres tipus de mobilitzacions per poder celebrar les festes dels pobles, que ara veuen amenaçades, com s'ha fet cada any. A més, des de l'agrupació, que representa unes cinc mil persones, s'insisteix que es disposa d'un manual de bones pràctiques que garanteix el bon tracte dels animals, signat pel mateix delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. De fet, l'objectiu de les penyes, agrupacions i alguns alcaldes del territori és que aquest manual de bones pràctiques es converteixi en un decret llei, i així quedin totalment blindades les festes amb bous a l'Ebre. En aquest sentit, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, també va expressar ahir la seua preocupació per la tramitació de la ILP, i va dir que no entén «com es pot coartar la llibertat d'una persona de participar en un espectacle».
L'objectiu, un decret llei
A més, Ferré va mostrar-se molest «perquè hi ha persones que es fiquen amb una tradició centenària, quan des de l'Ebre no es critiquen les altres tradicions». És per això que l'alcalde d'Amposta també aposta per convertir el manual de bones pràctiques en un decret llei. «Això també protegiria la responsabilitat dels alcaldes, ja que alguns hem estat atacats», va explicar. Segons Ferré, el manual assegura que l'animal no pateix: «Com a alcalde, estic tranquil quan se celebren correbous, i més aviat pateixo per la seguretat de les persones.»
Els corrals de la plaça de toros de Tarragona, entre l'obra pendent
Ò.M.JFa gairebé tres anys que a la plaça de braus de Tarragona, propietat de la Diputació, no s'hi fan curses. I és que el 2007 hi van començar unes obres que han transformat la plaça en un equipament modern que podrà albergar qualsevol tipus d'esdeveniment esportiu, social o cultural. De fet, és una de les apostes de la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017, i actualment ja es pot utilitzar per fer-hi espectacles a l'aire lliure, sense tancar la cúpula retràctil, ja que en aquest cas encara s'ha d'instal·lar un sistema de ventilació. És com si algú des de Tarragona s'hagués ensumat que les curses de toros podrien estar en perill, però el cas és que el projecte de rehabilitació integral inclou la millora dels corrals dels toros, i això, segons fonts oficials de la Diputació, és una de les actuacions que encara no s'han fet, juntament amb l'edifici de serveis. Els corrals serien l'únic element que caldria reorientar en cas que s'acabin prohibint les curses de braus. La Diputació, a més, també haurà d'estar molt pendent del futur de la ILP a l'hora de redactar les bases d'explotació de la plaça, que acabarà gestionant una empresa privada. La idea sempre ha estat que s'hi continuïn fent curses de braus, tot i que, abans del 2007, cada vegada hi havia menys empresaris del sector taurí interessats. Però ara ja no depèn del propietari de la plaça, que està a l'expectativa. El president, Josep Poblet, ha remarcat aquesta setmana que la Diputació no és antitaurina ni protaurina, i que espera esdeveniments.