Noms propis que esdevenen noms comuns

Hi han algunes paraules que usem en el nostre llenguatge quotidià que, encara que actualment són noms comuns, en el seu origen varen ser noms propis, com ara: aspirina, marca registrada de la casa Bayer que, a hores d'ara, s'ha convertit arreu del món en el nom popular de l'àcid acetilsalicílic; tebeo, vocable derivat de la capçalera de la conegudíssima revista TBO, que es va convertir en sinònim de revista infantil il·lustrada fins que l'anglicisme còmic el va desplaçar; pegamín, que molts valencians usem per a expressar el concepte de pegament, o flit, marca registrada d'un insecticida elaborat amb oli de crisantem diluït en gas-oil que era d'ús molt corrent durant la primera mitat del segle XX, que ha esdevingut entre els valencians sinònim d'insecticida en general i que ha donat lloc a diversos derivats com ara flitar, flitada i flitador.

Però vull posar l'accent en dos paraules, en altre temps molt utilitzades pels valencians i hui en dia pràcticament desusades, que originàriament eren cognoms de persones i esdevingueren noms comuns. Em referisc a ravatxol i morral, cognoms de dos anarquistes famosos.

Ravatxol

Esta paraula significa 'xiquet molt viu i entremaliat'.

Aquest mot era molt corrent a Alcoi en els anys quaranta del segle XX. Recorde haver-lo oït, en més d'una ocasió, aplicat a mi quan jo era xiquet en frases com ara: «¡Ai, ravatxol, que no penses cosa bona!». Ara sembla haver-se deixat d'utilitzar. Jo, almenys, fa molt de temps que no l'he sentit dir a ningú.

El mot ravatxol s'usa només com a substantiu.

L'origen d'aquesta paraula és el cognom de la mare de l'anarquista dinamiter francés François Claudius Koenigstein Ravachol (també conegut com a Richard i com a Léon Léger), que va nàixer a Saint-Chamond, prop de Saint-Étienne, a l'est de França, el 14 d'octubre de 1859 i va morir guillotinat a la presó de Montbrison l'11 de juliol de 1892. En 1862 fou legitimat per son pare natural, un holandés d'origen alemany. Els nombrosos atemptats que va cometre, especialment a París i al centre de França, el varen fer famós a les darreries del segle XIX.

A València, al primer tramvia de vapor, que va començar a circular a l'abril de 1892, se li va donar el nom de «ravatxol», probablement perquè es considerava que era un artefacte molt perillós que podia originar una gran quantitat d'accidents. Als tramvies de cavalls, que continuaven circulant per altres línies, se'ls va donar, per mimetisme, el nom de «ravatxolets».

A l'Albufera de València, durant molts anys, hi va haver una barca anomenada «el Ravatxol», que feia el recorregut des del port de Catarroja al Palmar i d'ací al Perelló. El recorregut era, naturalment, d'anada i tornada. Transportava persones i mercaderies, especialment productes agrícoles i de pesca, així com el correu i els diaris de l'època.

La barca va ser dissenyada l'any 1899 i, com que la gent considerava que era com una mena de tramvia aquàtic, li van donar el nom de «Ravatxol» per similitud amb el tramvia terrestre.

Inicialment va ser una barca de vela, però en els darrers temps duia motor i estava coberta, a fi que les persones estigueren protegides de la pluja i del sol. A començament de la segona meitat del segle XX va deixar d'usar-se i la riuada de 1957 la va fer malbé.

En els últims anys del segle XX els alumnes de l'escola taller de calafateria, per encàrrec de l'ajuntament de Catarroja, varen construir una rèplica de la barca original que es va inaugurar el 8 de setembre de 2002 per a ser usada com a atracció turística.

No és gens estrany que a València, terra de forta implantació anarquista en aquells temps, l'activista dinamiter francés despertara simpaties i s'usara el seu cognom per als usos més diversos.

El mot ravatxol, en el sentit de xiquet viu i entremaliat, és d'ús general en valencià, encara que actualment ja quasi no l'empra ningú. Però, malgrat tot, continua viu en la memòria d'aquells que el vàrem oir en la nostra infància.

Paraules equivalents a ravatxol són: barastell, ferrabràs i tribulet.

Morral

Esta paraula significa 'individu innoble, roín, que té males intencions i actua maliciosament'. Ha sigut durant molt de temps d'ús habitual en frases com ara: «No et fies d'eixe ni miqueta ni gens, que és un morral».

L'origen d'esta paraula, en esta accepció, és el cognom de l'anarquista Mateo Morral, que el 31 de maig de 1906 va llançar una bomba camuflada en un pom de roses en passar pel carrer Major de Madrid la comitiva que duia al Palau Reial els reis d'Espanya Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg que s'acabaven de casar.

La bomba, quan va esclatar, va matar diverses persones, però els reis varen eixir il·lesos de l'atemptat. Morral, fill d'un fabricant de teixits de Sabadell, se suïcidà l'endemà després de matar el guàrdia que l'havia detingut.

Paraules equivalents a morral són: bord i malfatà.

Em faria molt feliç saber que paraules com les que he arreplegat en aquest article tornen a ocupar en la nostra parla quotidiana el lloc que mai haurien d'haver perdut.