Un acord de ple per majoria simple, suficient per aspirar a ser seu del magatzem de residus

Els afectats rebran sis milions anuals, la meitat del que s'havia dit, però alhora hi haurà més diners per a tots els municipis nuclears

N'hi haurà prou amb el certificat d'un acord de ple pres per majoria simple, requisit que no s'adiu necessàriament amb l'anunciat consens social i territorial, com torna a lamentar la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). En un mes s'aprovarà una llista provisional d'admesos i exclosos que, després d'un tràmit de reclamacions, serà definitiva. Això sí, per presentar la candidatura caldrà adjuntar les ordenances municipals de caràcter ambiental i una «proposta de col·laboració per al desenvolupament del projecte». No queda clar si en primera instància també s'ha de proposar la ubicació exacta de l'MTC –els municipis contigus n'estaran ben alerta–, que en qualsevol cas s'acabarà decidint un cop la comissió interministerial que tutela el procés hagi estudiat el terme municipal i n'hagi exclòs les àrees protegides. Aleshores sí, el municipi haurà de presentar un formulari amb informació sobre els terrenys aptes que consideri més adients, inclòs l'accés per carretera i també per ferrocarril, un aspecte que sembla que pot tenir especial rellevància. D'aquí a quatre mesos, la comissió aprovarà un informe de proposta, amb els avantatges i els inconvenients de cada possible emplaçament, i l'enviarà al govern estatal, que designarà la seu escollida. Abans, s'hauran recollit al·legacions d'organitzacions i administracions territorials i autonòmiques. «Només es preveu un procés normal de participació, i a posteriori de la presa de decisió per part d'un sol ajuntament», qüestiona Sergi Saladié, portaveu de la CANC.

Unes 25 hectàrees

Els terrenys per a l'anomenat cementiri nuclear de residus d'alta radioactivitat han de tenir un mínim de 25 hectàrees, 13 per a l'MTC i 12 per al centre tecnològic associat al projecte. El fet que les dues unitats vagin físicament unides aclareix un dels dubtes que tenia l'associació de municipis en àrees nuclears (AMAC), que aglutina gairebé 70 ajuntaments i està cridada a canalitzar les candidatures d'algun dels seus representats. Abans, però, ha de revocar la decisió presa fa mig any, quan va anunciar que no presentaria cap candidatura fins que l'Estat no modifiqués el fons del pla de residus de la pública Enresa. Indústria, però, ja va avançar ahir que injectarà més diners a les àrees nuclears [vegeu la peça], i això podria fer que l'AMAC, que té la intenció de convocar una comissió directiva l'11 de gener i una assemblea, la setmana següent, acabés aplanant el camí que al cap i a la fi defensa: un únic MTC per a les 6.700 tones de residus que ara s'acumulen a les piscines de les centrals. Amb tot, quant a les repercussions econòmiques exclusives de l'MTC, els municipis afectats, al marge dels 700 milions d'euros que costa el projecte, només acabarien percebent com a compensació uns sis milions anuals, la meitat dels 12 amb què s'havia especulat. Aquests sis milions se'ls repartirien els que tinguessin superfície municipal a menys de 10 quilòmetres de l'MTC i els que tinguin nuclis de població a menys de 20, segons especificava la modificació (1998) del decret que autoritzava la constitució d'Enresa i segons va detallar ahir el ministeri.

Sobre els candidats, continua el silenci, però l'opció d'Ascó es manté intacta. És l'únic presumpte gran concursant que no ha rebutjat l'MTC; fonts municipals admeten que no han descartat presentar la candidatura i, entre altres coses, té la línia de ferrocarril –la Reus-Móra-Casp– a tocar del seu complex nuclear. El consell comarcal de la Ribera sí que va aprovar una moció de rebuig a l'MTC, i el seu president, el republicà Bernat Pellissa, es manté expectant: «Tranquil·litat, perquè de moment no hi ha candidats, i espero que no n'hi hagi».

Les factures polítiques

La falta de consens polític i social sobre els territoris que s'entreveuen com a candidats obre més d'un interrogant. Yebra, a Guadalajara, té el rebuig del PP de Castella-la Manxa. Merindad de Cuesta-Urria, a Burgos, està massa a prop del convuls País Basc, i sobre les àrees d'Ascó i Vandellòs plana no només una resolució contrària del Parlament de Catalunya sinó, també, les desavinences en el si del tripartit. ICV s'ha mostrat molt bel·ligerant –Joan Herrera va dir que l'MTC no podia situar-se en el «territori més nuclearitzat de l'Estat [Catalunya]»–, mentre que el delegat socialista del govern al Camp, Xavier Sabaté, s'hi ha referit com una oportunitat de reactivació econòmica. Sabaté no va voler ahir, però, fer declaracions, una setmana després que el seu homòleg a l'Ebre, el republicà Xavier Salvadó, afirmés que «la tradicional especialització en instal·lacions que no són ben rebudes pel territori» no era la millor aposta per les Terres de l'Ebre. Per la seva banda, la plataforma Tanquem les Nuclears s'oposa a l'MTC «mentre no es consensuï un calendari de tancament de les centrals».

Contrapartides a la pèrdua de compensacions pels residus

Ò.M.J

L'any 1994 l'Estat va autoritzar Enresa a assignar fons per als municipis on hi ha instal·lacions d'emmagatzematge de residus radioactius, com és el cas del combustible gastat de les centrals actuals. Cada àrea nuclear –Ascó i Vandellòs en són dues– percep anualment 1,8 milions d'euros, segons l'AMAC, amb suplements d'entre 300.000 i 400.000 euros en any de recàrrega de combustible –els reactors d'Ascó I i Vandellòs II han parat enguany per recarregar–. Els diners se'ls reparteixen els municipis en funció de la proximitat a la central i el nombre d'habitants. Enresa ha destinat enguany, segons el Ministeri d'Indústria, un total de 21,7 milions als municipis nuclears, la qual cosa inclou vuit centrals –set d'operatives i Zorita, que no ha començat el procés de desmantellament– i el magatzem de residus de baixa i mitjana radioactivitat d'El Cabril, a Andalusia.

Un dels dubtes que genera la implantació del futur MTC és què passa amb aquests diners un cop els residus s'acumulin en un únic punt. Els municipis que no estiguin en l'òrbita de l'MTC deixarien de percebre aquestes quantitats quan el magatzem estigui operatiu, cap al 2015, tot i que continuarien rebent diners –molts menys– pel combustible gastat que cal mantenir dins del reactor abans de treure'l o en concepte de les recàrregues. El nou escenari ha de quedar regulat amb una nova ordre ministerial d'assignació de fons, l'esborrany de la qual, segons es va fer públic ahir, preveu uns sis milions per a la zona on se situï l'MTC i, el que pot resultar més atractiu per a tots els socis de l'AMAC, un nou mecanisme de cofinançament de projectes de desenvolupament local que aportaria fins a un màxim de 7,55 milions d'euros a l'any per al conjunt de totes les àrees nuclears. Per tant, atenent les xifres del 2009, els municipis podrien arribar a percebre prop de 30 milions cada any fins al 2015. Això respon parcialment a les demandes de l'AMAC en concepte de diversificació productiva amb vista al tancament de les centrals, i més tenint en compte que per a les que ja tinguin data de caducitat –cas de Garoña– es preveuen partides de cofinançament més generoses durant els quatre anys anteriors al tancament definitiu de la central.

De tota manera, el pas endavant del govern estatal no garanteix el vistiplau de l'AMAC, segons fonts oficials de l'associació. Si aquests diners són o no suficients, i si cal implicar-se o no en el procés de designació de la seu de l'MTC, es debatrà en la comissió directiva del dia 11 i en la posterior assemblea: «Són els alcaldes els que han d'estudiar l'esborrany i prendre una posició conjunta.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.