Hereu aprova el pla del Barça, però sense assolir ni el consens polític ni el social

García-Bragado diu que el FCB només obtindrà 75 milions de benefici de la construcció de 1.624 pisos al sòl del Miniestadi

Sis mesos després que Hereu i el president del FCB, Joan Laporta, es fessin la fotografia que simbolitzava el final feliç de més d'una dècada de confrontacions entre el club i l'Ajuntament sobre els usos no esportius d'una part dels immensos terrenys que té el Barça al districte de les Corts, ahir l'alcalde de Barcelona va aconseguir fer el primer pas ferm perquè els entorns del Camp Nou deixin de ser un vedat i s'integrin en la trama urbana de la ciutat. La fórmula va ser l'aprovació inicial en la comissió d'Urbanisme de la modificació del pla general metropolità (PGM), amb incidència sobre dos districtes de la capital –les Corts i Gràcia– i sobre el municipi de Montcada i Reixac. Aquests dos últims territoris seran els beneficiaris de les compensacions, en forma de nou sòl d'equipaments esportius, que, amb 30 milions d'euros aportats pel club blaugrana, els dos consistoris expropiaran per equilibrar les 7,06 hectàrees de la parcel·la del Miniestadi que passaran a ser requalificades com a residencials i on ahir Ramon García-Bragado va confirmar que es construiran un total de 1.624 habitatges –la meitat de protecció oficial i que el Barça també haurà de cedir a l'Ajuntament–. Aquesta ha estat una condició bàsica perquè CiU hagi concedit al PSC la majoria que li han negat el seus socis de govern d'ICV-EUiA i, a darrera hora, el grup d'ERC, que ahir es va desdir amb una abstenció de la seva signatura al conveni del juliol. García-Bragado va assenyalar que s'esforçarà en els pròxims mesos a recuperar el suport dels republicans perquè quan el pla arribi al ple per a l'aprovació provisional –poc abans de l'estiu– la reordenació s'apropi una mica més al consens polític que volia l'alcalde. Respecte a l'acord social, Hereu ja ha renunciat a convèncer la bel·licosa Coordinadora d'Associacions de Veïns de les Corts, que disposa de l'aval de més de 7.000 signatures de cortsencs i del suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona en contra de la pèrdua de l'última gran reserva de sòl per a equipaments a la capital pels interessos del FCB.

Precisament, García-Bragado va insistir ahir que no es tracta de permetre, per mitjà d'un pelotazo immobiliari, que el club blaugrana pugui finançar la reforma del Camp Nou i la construcció d'un nou Palau Blaugrana. «D'aquí no ha de sortir la remodelació de cap instal·lació esportiva», va dir fent referència al costós projecte de l'arquitecte Norman Foster per modernitzar l'estadi. El tinent d'alcalde d'Urbanisme va assegurar que l'acord és «boníssim» per a la ciutat, i ho va exemplificar amb els migrats 75 milions de benefici que obtindrà el Barça, després d'haver venut els 812 habitatges de renda lliure que li pertoquen, més l'hotel de 15.000 metres quadrats de sostre que s'alçarà al carrer d'Arístides Maillol, les superfícies comercials i d'oficines previstes o les més de 1.600 places d'aparcament subterrani que es faran sota l'actual plaça Cívica. Aquestes xifres, però, no concorden amb les plusvàlues que espera obtenir la directiva blaugrana, que, tot i haver reduït les expectatives, encara parla de més de 200 milions d'euros.

Al costat dels habitatges, els futurs dos plans especials que desenvoluparan l'àmbit d'actuació hauran d'incloure vuit equipaments socials. A l'illa del Miniestadi s'hi construiran un centre d'atenció primària, una residència per a gent gran amb centre de dia, una escola de primària, una escola bressol i un centre cívic, mentre que a l'illa de l'estadi hi aniran a parar l'institut de secundària i el pavelló poliesportiu amb piscina de titularitat municipal.

ERC s'absté perquè no hi veu la viabilitat econòmica

El regidor d'ERC, Ricard Martínez, va justificar ahir amb dos arguments l'abstenció dels republicans al pla de reordenació dels terrenys del Barça, malgrat que considera que és una «bona operació» en la qual surt guanyant la ciutat. El representant d'ERC va apuntar que la seva formació està «preocupada» per la viabilitat financera d'una operació en la qual els beneficis econòmics del club «seran mínims». A més, va reclamar una actuació integral al terreny compensatori de Gràcia i no limitada, com s'apunta en la modificació del PGM, a la reserva de 8.000 metres quadrats per a un futur equipament esportiu. Als extrems de l'ambigüitat dels republicans, s'hi van situar CiU i ICV-EUiA. El regidor nacionalista Joan Puigdollers va afirmar que «hi ha hagut generositat del Barça envers la ciutat», mentre que la seva homòloga ecosocialista Elsa Blasco va justificar el rebuig al projecte, coincidint amb el PP, perquè els interessos del club han passat davant de les necessitats dels veïns de les Corts.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.