«Encara hi ha qui pensa que parlem en català per fer-los emprenyar»

–«Vaig començar a fer una pàgina de jocs en anglès, però em vaig adonar que no n'hi havia en català; de fet, encara avui no n'hi ha, moltes tenen la interfície en català però els jocs són en anglès. Vaig pensar que era necessari que els jocs fossin també en català i em vaig dedicar a programar, primer fent servir el programa Flash i després demanant codis a persones que ja tenien jocs fets; agafant d'aquí i d'allà hem pogut arribar fins avui.»

–«Sí. Ara actualitzo menys sovint la plana perquè no tinc tant de temps com abans. Em recompensa molt, però, rebre per exemple correus d'instituts que han fet servir els jocs i que et feliciten perquè són en català, tot i que a vegades també rebo algun correu antipàtic d'altres indrets de l'Estat que es queixen perquè la pàgina només està en català.»

–«Ho és, però és que encara hi ha gent que pensa que parlem en català per fer-los emprenyar.»

–«La qualitat de les pàgines web en català és molt alta, i no parlo per la meva, hi ha molta gent fent coses molt interessants a la xarxa en català. La nostra, però, encara és una cultura molt subvencionada, fins al dia que no s'acabin les subvencions no serem un país normalitzat.»

–«Ni el vull. La meva feina la faig molt tranquil·lament. Hi ha altra gent a qui li fa més falta una subvenció. Per a mi el cost de fer aquesta pàgina és zero, a banda de les hores de feina que hi poso perquè vull. Racó Català m'hostatja la pàgina i fins i tot s'ha ofert a pagar-me els dominis.»

–«Estic molt content. He conegut gent, he tractat amb moltes escoles i la pàgina genera respostes. M'he dedicat molt a l'àmbit educatiu. Tinc un miler de persones registrades a la plana i, ei!, no els envio cap mena de publicitat escombraria.»

–«Hi ha jocs meus i altres que, amb permís de l'autor, he traduït. Hi ha moltes pàgines de codis oberts que es poden agafar i t'estalvien feina.»

–«Sí, però pocs, sis o set. Ara un xicot m'ha passat uns jocs de matemàtiques molt interessants, que van molt bé per a la mainada.»

–«No. Hi ha un apartat destinat als nanos que hi posa Quitxalla; són jocs que ajuden a la psicomotricitat, per aprendre a fer servir el ratolí i el teclat. Els jocs de la pàgina són per a totes les edats. Ara bé, que no s'esperin trobar jocs per jugar en línia vint persones, perquè no són d'aquesta mena. El llenguatge informàtic amb què estant fets és molt senzillet i té moltes limitacions. Hi ha jocs per pensar, algun trencaclosques, els clàssics d'esports –d'encistellar–, les dames... És una pàgina d'aquestes per estar-hi mitja hora, quan et ve de gust fer un descans.»

–«Si et fixes en la meva pàgina és, sobretot, perquè està en català, no per l'espectacularitat dels jocs, i és l'única que disposa de centenars de jocs per oferir als internautes en el nostre idioma. Si fóssim un país normal la meva pàgina no tindria tant de relleu, perquè hi hauria pàgines bones i dolentes. La normalització del català a la xarxa passa perquè hi hagi pàgines de tot els àmbits.»

– «N'hi ha cinc o sis, sobretot un puzle que està en moviment i que és molt divertit. Els que més m'agraden són els que et fan pensar.»

–«M'he trobat amb gent que m'ha demanat alguna mena de jocs així i no és difícil trobar material per posar-n'hi, però no vull tenir-ne. El més violent que hi ha és el de matar marcians, i és un clàssic dels jocs! La pàgina està pensada perquè els pares no pateixin quan veuen que els seus fills hi juguen, perquè no s'hi trobaran sorpreses desagradables en forma de publicitat o de violència.»

–«Anar creixent, arribar a 270 jocs en un any; anar incorporant-hi coses noves, sempre en català.»