opinió
Tots volem un magatzem de residus nuclears
A còpia de dir que són tan perillosos i estigmatitzar els pobles i comarques que tenen algun tipus d'instal·lació nuclear, acabarem espantant aquells que podrien estar disposats a guardar-nos aquesta deixalla
He lluitat sempre perquè els catalans depenguem el menys possible de ningú. Però en les darreres dècades Catalunya afegeix dependència rere dependència
El volem, però després d'acordar el tancament de les nuclears. O el volem, però lluny de Catalunya. O el volem perquè el considerem una oportunitat econòmica, però amb moltes condicions.
El govern de Zapatero ha estat valent i ha agafat el toro per les banyes. Perquè els residus nuclears van incrementant el seu volum i no poden ser durant més temps –a Ascó i Vandellòs en el cas català– en magatzems inadequats. Però hem acabat decidint que no es faci a Catalunya. De manera que serem l'únic país del món que dependrà d'un altre en aquesta matèria tan sensible. És una opció, sempre que trobem algú que els vulgui i que paguem.
No sé si hi hem reflexionat prou sobre això. He lluitat sempre perquè els catalans depenguem el menys possible de ningú. Però en les darreres dècades Catalunya afegeix dependència rere dependència. I no parlo de dependències polítiques que, com els ha passat a tots els països, àdhuc als més poderosos, hem augmentat respecte d'Europa o d'organismes internacionals. Sinó d'altres de més decisives com les dependències econòmiques, culturals, del consum, farmacèutiques, energètiques, financeres, de les assegurances i tantes altres que ens condicionen cada cop més. Només per citar algun d'aquests sectors, Catalunya no té bancs ni companyies d'assegurances ni d'electricitat –adéu FECSA enyorada–; ni companyia d'aigües des de la venda recent d'AGBAR.
Dependència
Ara hi haurem de sumar la dependència de qui ens guardi els residus nuclears que, a sobre, hi farà negoci. Si se'm permet la digressió, quan he vist que al Facebook ha nascut el grup Que el fotin –el magatzem nuclear– al Valle de los Caídos, he pensat que Déu ens en guardi; només faltaria que encara depenguéssim de Franco i José Antonio.
Per últim, a còpia de dir que són tan perillosos i estigmatitzar els pobles i comarques que tenen algun tipus d'instal·lació nuclear, acabarem espantant aquells que podrien estar disposats a guardar-nos aquesta deixalla. I si ningú no vol els residus de les nuclears catalanes, què en farem?
Tornant al primer paràgraf de l'article, jo també vull, com els ecologistes seriosos, un calendari de tancament. Desitjo viure sense energia nuclear algun dia perquè el seu ús sí que comporta riscos i els residus són i seran un problema ara i durant centenars d'anys.
Però si no aconseguim el calendari, els ecologistes seriosos a qui considero companys de lluita per a un futur no nuclear, a favor de les renovables, de l'estalvi i eficiència i de xarxes intel·ligents, no em convenceran que el govern de l'Estat no ha d'acomplir l'obligació de guardar en condicions els residus nuclears.
I si fora de Catalunya no es trobés qui els volgués, acceptaríem guardar-los a Ascó i a Vandellòs com ara sense condicions? Hauríem de tornar a considerar la nostra postura i buscar una alternativa a Catalunya en l'indret que fos i per als residus que es generen aquí. Encara que un diari de Madrid –on per cert no tenen cap nuclear– hagi recordat que vaig fer aquesta proposta l'any passat i l'ha titllada d'antipàtica. Diu que seria massa car, però a Holanda en tenen un per a un sol reactor i a Catalunya en tenim tres. Això sí, amb condicions i compensacions i desprès d'una bona i contrastada informació i d'un consens que ara no s'han donat. Per això, la decisió del president Montilla ha estat prudent i encertada.